Moltes persones amb insuficiència cardíaca porten un desfibril·lador implantat, un aparell que fa una descàrrega quan el cor entra en fibril·lació ventricular, l'arrítmia més perillosa. Aquests aparells envien periòdicament dades a l'hospital per controlar-los a distància, però fins ara no hi havia cap manera fiable de saber, a partir d'aquests senyals, quan un pacient s'acosta al moment de més risc.
Un equip del Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars Carlos III (CNIC), de Madrid, publica a la revista «Circulation: Arrhythmia and Electrophysiology», de l'Associació Americana del Cor, un model que ho intenta. Primer, en models animals, van veure que a mesura que la malaltia avançava el senyal elèctric local del cor s'afeblia i l'activació dels ventricles s'alentia, i que aquests canvis anaven lligats a un risc de fibril·lació molt més alt. Després van entrenar una xarxa neuronal amb les dades remotes dels desfibril·ladors de 5.089 pacients de 50 hospitals espanyols, i la van validar amb 2.040 pacients de set centres més, amb aparells d'un altre fabricant. El model segueix els canvis del senyal elèctric i les extrasístoles ventriculars (batecs avançats) i dona una puntuació de risc de 0 a 100 que s'actualitza amb cada transmissió. En els pacients que més endavant van patir una fibril·lació, la puntuació va pujar durant els mesos anteriors; en els altres es va mantenir estable.
Segons els autors, el model prediu els episodis millor que les variables clíniques i demogràfiques habituals, com l'edat o l'historial mèdic. «A diferència d'altres algorismes, el nostre model es basa en la fisiopatologia de la insuficiència cardíaca», explica el cardiòleg David Filgueiras-Rama, coordinador de l'estudi. El coprimer autor Jesús Diz Díaz hi afegeix que l'eina fa servir informació que els desfibril·ladors ja envien a l'hospital, de manera que es podria incorporar a les plataformes de seguiment remot sense implantar cap altre aparell. Hi han col·laborat hospitals del registre UMBRELLA, la Universitat de Saragossa, la Queen Mary University de Londres i centres italians.
El comunicat del centre no dona xifres de sensibilitat ni d'especificitat, que són les que permeten saber quantes falses alarmes faria l'eina, i l'anàlisi es fa sobre pacients que ja havien estat seguits: encara no s'ha provat en temps real. Les alertes automàtiques als metges són una possibilitat de futur, no una funció en ús, i caldrà un assaig prospectiu per saber si avisar abans canvia de debò el tractament i salva vides. La recerca té finançament públic europeu i espanyol i també de la Fundació AstraZeneca.
