L'expansió dels centres de dades per a la intel·ligència artificial ha disparat la demanda d'electricitat als Estats Units i obliga a construir línies i subestacions noves. Qui paga aquestes obres és una de les preguntes polítiques del moment: la setmana passada, els votants van aprovar 40 de les 41 consultes locals contra centres de dades, sovint per por de la factura de la llum. Un estudi publicat el 9 de novembre a la revista «Nature Energy» (DOI 10.1038/s41560-026-02163-x) hi posa xifres.
Els autors, Cheng Feng i Fengqi You, de la Universitat Cornell, han analitzat l'evolució de quatre grans xarxes elèctriques del país entre el 2020 i el 2025 amb dades d'uns 4.000 centres de dades existents i projectats, preus de l'electricitat, expedients tarifaris de les companyies, plans de línies i estadístiques federals de llars i ocupació. La conclusió és que el 2025 les obres de xarxa vinculades al creixement dels centres de dades van costar 8.250 milions de dòlars, i que els centres en van pagar 3.120 milions (el 38%) mentre els residents n'assumien 5.130 (el 62%). La inversió en transport elèctric va passar de 2.000 milions el 2020 a 34.000 milions el 2025, i als nusos més afectats el preu majorista va pujar prop d'un 10% o més: un 15% a Virgínia i un 20% al sud de la badia de San Francisco. Per a les llars amb menys ingressos, el sobrecost pot arribar al 28% dels ingressos, i la proporció de famílies rurals que destinen més del 6% dels ingressos a l'energia va créixer un 76% més que la de les famílies urbanes.
L'estudi també mesura l'altra cara: cada gigawatt de centres de dades pot sostenir unes 15.000 feines en el conjunt de l'economia, de les quals unes 2.700 directament lligades al centre. Però el retorn dels incentius fiscals dels estats varia moltíssim, de 180 dòlars en salaris per cada dòlar d'ajuda a Califòrnia a només 2 dòlars a Virgínia, i el que millor el prediu és tenir mà d'obra qualificada al territori, no la quantitat d'ajuts. «No cal viure al costat d'un centre de dades per ajudar a pagar-ne la infraestructura elèctrica», resumeix You, perquè les regles de repartiment de costos lliguen comunitats de diversos estats. Els autors proposen que els centres paguin en proporció a la demanda nova que creen, i no segons el consum històric, i calculen que, si reduïssin el consum durant 22 hores punta l'any a cada regió, la pressió sobre la xarxa i la necessitat d'ampliar-la baixarien.
L'anàlisi es limita a quatre xarxes, no a tot el país, i a Nova York i Nova Anglaterra no hi troba pujades clares de preus lligades als centres de dades, una diferència que no s'acaba d'explicar. Algunes xifres de context, com que els centres de dades podrien consumir entre el 8% i el 17% de l'electricitat dels Estats Units el 2030, són projeccions. El resultat descriu el sistema elèctric nord-americà i les seves regles tarifàries, i no es pot traslladar directament a Europa, on el repartiment dels costos de xarxa funciona d'una altra manera.