Construir un «bessó digital» d'un tumor, és a dir, un model computacional que en simuli el comportament biològic, ha estat fins ara una feina de mesos o anys reservada a biòlegs computacionals amb formació específica en programació i en eines especialitzades com NeKo, MaBoSS o PhysiCell. Aquesta barrera tècnica ha limitat quins grups de recerca podien arribar a construir-ne un d'adaptat a un pacient o un problema concret.
Un equip del Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS), liderat per Alfonso Valencia i amb Marco Ruscone com a primer autor, ha desenvolupat un conjunt de servidors MCP (el protocol que permet connectar agents d'IA amb eines externes) que fan de pont entre un agent conversacional i aquests programes de modelització. El resultat, publicat el 23 de setembre a la revista del grup Nature «npj Systems Biology and Applications», permet que un investigador descrigui en llenguatge natural el problema biològic que vol estudiar i obtingui un primer esborrany del bessó digital del tumor en menys de deu minuts. Els servidors MCP s'han alliberat en obert perquè qualsevol grup de recerca els pugui fer servir.
«Ara qualsevol investigador pot crear models biològics complexos simplement conversant amb un agent d'IA... és molt semblant a fer servir ChatGPT, no cal escriure ni una línia de codi», explica Ruscone. Per a Valencia, el potencial real d'aquests agents no és automatitzar tasques rutinàries, sinó obrir la porta a resoldre reptes científics que fins ara quedaven fora de l'abast de grups sense programadors especialitzats.
El mateix equip adverteix que el resultat és un primer esborrany, no un model acabat: com explica Miguel Vázquez, tercer autor de l'estudi, la clau és treballar-hi de manera iterativa, fent-hi preguntes una vegada i una altra fins a refinar-lo. El sistema no substitueix la validació biològica posterior del model ni la interpretació d'un expert, i de moment és una prova de concepte metodològica, no una eina clínica llesta per fer-se servir amb pacients.