El càncer de mama és el més diagnosticat entre les dones i un dels problemes més grans és que, dins d'un mateix tumor, conviuen cèl·lules diferents. Els tumors que semblen poc agressius poden amagar grups de cèl·lules que no ho són gens, i això explica una part de les recaigudes que les proves habituals no veuen venir. Els grups de Guy Ron, a la Universitat Hebrea de Jerusalem, i d'Efrat Shema, a l'Institut Weizmann de Ciència, fa anys que treballen en una alternativa a la biòpsia: llegir a la sang els nucleosomes, els paquets d'ADN enrotllat en proteïnes que les cèl·lules deixen anar quan moren.
L'estudi, publicat aquest dimecres a Nature, va començar analitzant cèl·lula a cèl·lula els tumors de 12 dones operades sense tractament previ. Hi va trobar, en tumors considerats poc agressius, un grup petit de cèl·lules de tipus «basal», molt més agressives, amb una mateixa empremta epigenètica, és a dir, unes marques químiques sobre l'ADN que canvien quins gens s'activen. Després, els investigadors van buscar aquesta empremta a la sang: van marcar amb fluorescència milions de nucleosomes per mostra i van entrenar models d'intel·ligència artificial perquè separessin les malaltes de les dones sanes. Segons la Universitat Hebrea, la prova va distingir amb un 95% d'encerts els tumors encara limitats a la mama i de 2 centímetres o menys, i va encertar en un 81% dels casos quines pacients havien recaigut, a partir de 77 pacients seguides com a mínim cinc anys a la Clínica Mayo de Florida i 30 dones sanes, fins a 188 mostres amb les dels hospitals israelians Sheba i Kaplan.
Si es confirma, seria una manera de detectar el càncer de mama aviat amb una simple extracció de sang, sense que la densitat del pit, que dificulta les mamografies, sembli afectar-ne el resultat. I, sobretot, permetria saber quines dones considerades de risc baix tenen en realitat més probabilitats de recaure, una informació que segons els autors la biòpsia de teixit dona pitjor. La IA hi fa una feina concreta: trobar el patró en una massa de mesures de molècules individuals que cap persona no podria repassar a mà.
És un estudi experimental, i les xifres són les que dona la nota de premsa de la universitat. La part dels tumors es basa en només 12 dones, la de la sang en uns pocs centenars de mostres, i les recaigudes, en pacients d'un sol centre. Falta validar la prova en grups molt més grans i diversos, amb assaigs que la comparin amb el cribratge actual, abans que pugui arribar a la consulta. Tampoc no està clar encara si serviria per substituir la mamografia o només per complementar-la.