Cada vegada més investigadors fan servir models de llenguatge per simular persones: en lloc de pagar centenars de voluntaris per a un experiment, posen a jugar agents d'IA que fan el paper de compradors, votants o treballadors. El problema és saber si aquests agents es comporten de debò com la gent o només com un model estadístic de la gent. Un treball publicat el 16 de novembre a la revista Nature Computational Science, revisada per experts, ho ha posat a prova amb un dels experiments més estudiats de l'economia del comportament.
Hongan Zhu i Babak Heydari, de la Universitat Northeastern de Boston, van fer servir el «joc de la cervesa», una simulació de la cadena de subministrament amb quatre papers: botiga, majorista, distribuïdor i fàbrica. Cada jugador només veu una part de la cadena i les comandes triguen a arribar, de manera que petites variacions de la demanda acaben provocant estocs enormes o falta de producte. Els investigadors van fer jugar agents de set models diferents en 231 partides. Quan rebien una explicació de com estimen la demanda les persones, com reaccionen davant d'un excés o d'una falta d'estoc i com sovint obliden el que ja és en camí —extreta d'experiments anteriors amb humans—, els agents s'acostaven al comportament humà de referència, i alguns gairebé hi coincidien. Sense aquesta preparació, alguns agents continuaven fent comandes exagerades fins i tot quan la demanda ja s'havia estabilitzat. En una segona prova, descriure'ls què pot sentir un jugador (incertesa, pressa per demanar més, ganes de corregir en excés) va fer que els agents de sis dels set models responguessin més com les persones.
El resultat importa perquè la simulació amb agents d'IA es comença a fer servir per assajar polítiques, mercats o campanyes abans de provar-les amb gent real. Segons els autors, la clau no és dir-los què han de decidir —la preparació no els indica quantes caixes han de demanar—, sinó explicar-los com raonen les persones. Zhu ho resumeix dient que els agents van acabar «interioritzant» què faria un humà.
El treball té límits clars. Es basa en un sol joc, molt simplificat respecte de les cadenes de subministrament reals, i no tots els models van respondre igual: alguns es van resistir a canviar de comportament. Els investigadors guien els agents amb instruccions en llenguatge corrent i no examinen què passa dins dels models. I, com adverteixen altres experts citats, una simulació poc fidel pot portar a conclusions equivocades: abans de fer-ne servir cap per prendre decisions, cal comprovar-la amb dades humanes.
