Des de fa dècades, la legislació ambiental i de finançament de campanyes dels Estats Units permet que ciutadans, organitzacions i governs locals demandin directament qui incompleix la llei federal, sense haver d'esperar que ho faci una agència pública: són les anomenades «demandes ciutadanes». Un cas centrat en el centre de dades d'IA més gran de xAI a Memphis podria acabar decidint si aquest mecanisme continua existint.
L'NAACP ha demandat xAI, la companyia d'intel·ligència artificial d'Elon Musk, per operar desenes de turbines de gas sense els permisos ambientals corresponents al seu centre de dades Colossus, prop de barris de Memphis on viu majoritàriament població negra i amb pocs recursos, i que l'organització assegura que ja pateixen els efectes de la contaminació. L'Administració Trump ha intervingut en suport de xAI al·legant raons de seguretat nacional lligades a les operacions d'intel·ligència artificial de l'empresa. En paral·lel, la Pacific Legal Foundation, una organització jurídica conservadora, ha portat davant els tribunals un cas similar a Springfield (Tennessee) —una demanda per la llei d'aigües netes presentada per l'organització Tennessee Riverkeeper— per plantejar un argument constitucional més ampli: que la Constitució reserva la potestat d'aplicar la llei exclusivament al president i les agències federals, i que les demandes ciutadanes en violarien la separació de poders.
La notícia és rellevant perquè connecta dos fils que fins ara circulaven per separat: la pressa amb què les grans tecnològiques construeixen infraestructura energètica per alimentar la IA, sovint amb queixes veïnals per soroll, aigua o contaminació, i un moviment legal de fons que porta 26 anys esperant un tribunal prou favorable per revisar l'abast de les demandes ciutadanes. El professor de dret ambiental de Harvard Richard Lazarus ho resumeix dient que «molts de nosaltres... hem estat esperant bàsicament 26 anys que caigui aquesta fitxa», arran d'uns dubtes que el jutge Anthony Kennedy ja havia apuntat en una opinió del Tribunal Suprem l'any 2000.
Si els tribunals acaben donant la raó als qui qüestionen les demandes ciutadanes, l'efecte s'estendria molt més enllà de xAI i afectaria qualsevol empresa —d'IA o no— demandada per incompliments ambientals arreu del país; Laura Thoms, d'Earthjustice, adverteix que això podria crear «zones de sacrifici» sense cap via perquè les comunitats afectades puguin combatre la contaminació. El desenllaç del cas de Memphis i el de Springfield encara no està decidit, i cap tribunal superior s'hi ha pronunciat encara de manera definitiva.