Meta ven des de fa temps ulleres intel·ligents Ray-Ban i, més recentment, Oakley, amb assistent d'IA integrat, i el juny passat la revista Wired ja havia revelat que el codi d'un sistema de reconeixement facial anomenat NameTag estava «amagat» dins l'aplicació que acompanya aquestes ulleres, descarregada més de 50 milions de vegades.
Una demanda col·lectiva presentada al Tribunal de Districte dels Estats Units per al Districte Nord d'Illinois, Alvarez v. Meta, en nom del resident d'Illinois Francisco Alvarez i el californià Jeremy Wahl —i dels seus fills menors—, acusa Meta d'haver extret imatges de rostres de Facebook i Instagram, tant d'usuaris registrats com de persones que hi apareixien sense ser-ho, per generar plantilles biomètriques i entrenar-hi NameTag, a més dels seus models generatius Emu i Muse Image, tot sense informar-ne ningú. La demanda invoca la llei de privadesa biomètrica d'Illinois (BIPA) i lleis de privadesa i publicitat de Califòrnia. Un portaveu de Meta, Ryan Daniels, ha respost que «res s'ha llançat als consumidors» i que l'empresa «no està construint cap base de dades facial centralitzada», tot i que reportatges previs de Wired contradeien aquesta versió.
El cas posa xifres i un marc legal concret a una pregunta que fins ara només s'havia plantejat en reportatges: si les dades amb què s'entrenen els assistents d'IA de Meta —incloent-hi persones que mai s'han donat d'alta a la plataforma— compleixen les lleis de protecció biomètrica més estrictes dels Estats Units.
La mateixa demanda reconeix que «una sol·licitud de patent per si sola no demostra que Meta hagi implementat el sistema tal com es descriu», i queda per resoldre judicialment si les representacions internes d'un model d'IA compten legalment com a «dades biomètriques» sota la BIPA; de moment és una acusació, no una sentència.