La manera de parlar pot donar pistes sobre el deteriorament de la memòria: no només el que diu una persona, sinó com pronuncia les paraules, com construeix les frases o quina entonació fa servir. El grup de recerca Lucentia de la Universitat d'Alacant hi treballa amb l'Institut d'Investigació Sanitària i Biomèdica d'Alacant (Isabial) i el neuròleg Ángel Pérez Sempere, i n'ha presentat els primers resultats al congrés sobre malalties neurodegeneratives, IA i dades massives que se celebra aquests dies a la mateixa universitat.
Els participants responen, en una aplicació mòbil, preguntes senzilles sobre la memòria i l'orientació (on deixen els objectes de cada dia, dir paraules, dates i fets personals) mentre se'ls grava la veu. Els investigadors analitzen les gravacions de dues maneres: una converteix la veu en text i comprova si la persona manté la coherència i troba les paraules adequades; l'altra estudia directament la pronunciació, la dicció i l'entonació. Aquesta segona via és la que dona el resultat més cridaner, un 98% d'exactitud en un dels models a l'hora de classificar les mostres; la combinació de les dues supera el 90%. Les proves es van fer amb gravacions de 184 persones sense diagnòstic i 39 de diagnosticades, i amb mostres diferents per entrenar el sistema i per comprovar-lo.
L'equip treballa ara perquè la IA expliqui quines paraules o quins trets de la pronunciació han pesat en cada resultat, de manera que els neuròlegs ho puguin comprovar. Una eina així, barata i que es pot fer servir des del mòbil, podria ajudar a detectar senyals d'alerta abans i a decidir qui necessita una avaluació a fons. Les gravacions es processen en servidors del mateix grup, anonimitzades i xifrades.
Els mateixos investigadors avisen que és una primera prova de concepte, feta en uns sis mesos, i que el 98% correspon als assajos i no vol dir que l'eina pugui diagnosticar l'Alzheimer amb aquesta fiabilitat en una consulta. La mostra és petita, sobretot la de pacients, i el treball no s'ha publicat encara en cap revista revisada. El pas següent és ampliar el nombre de participants i fer estudis clínics més grans; en cap cas no ha de substituir les proves ni el diagnòstic del neuròleg.