Les eines d'IA que creen un objecte en 3D a partir d'una frase són ràpides, però sovint deixen l'usuari a les fosques: el resultat surt fet i, si cal corregir-ne una part, no se sap com està construït. Un equip de la Universitat de Sydney, amb la Universitat de Cambridge i la Universitat de Gestió de Singapur, s'ha preguntat com es pot fer servir la IA per aprendre, i no només per delegar-hi la feina.
La seva resposta és Treellis, una eina oberta que funciona al navegador. En comptes de lliurar el model acabat, n'exposa cada component i com encaixa amb els altres, i deixa seleccionar-los i canviar-ne la mida o la posició amb controls gràfics, mentre es veu l'efecte a l'instant. El disseny avança a poc a poc, combinant passos manuals i passos fets amb IA. L'article, signat pel doctorand Yixiang Chen i l'equip de la professora Anusha Withana, s'ha publicat a les actes del 39è congrés de l'ACM sobre programari i tecnologia d'interfícies (UIST 2026), un congrés amb revisió per parells, on ha rebut el premi al millor article.
Per provar-la, els investigadors van fer dissenyar tres objectes de complexitat creixent, una tassa, una taula i un monitor, a dos grups: un amb una eina convencional basada en instruccions escrites i l'altre amb Treellis. Segons els autors, qui feia servir Treellis explorava com estava muntat el disseny i hi feia canvis petits i reversibles fins a arribar a l'objectiu, i així aprenia conceptes de disseny en 3D. Qui només escrivia instruccions sovint no entenia com era el model, i en intentar retocar-ne una part n'espatllava una altra. És un argument concret en el debat sobre si la IA ens fa aprendre o ens fa dependre'n.
La nota de la universitat no dona el nombre de participants ni xifres de l'aprenentatge, i l'experiment només va cobrir tres objectes, de manera que els resultats s'han de llegir com una primera prova. Les aplicacions clíniques que els autors plantegen, com dissenyar fèrules o agafadors adaptats a cada pacient, són de moment treball futur i no s'han provat.