Els tribunals de tot el món s'han trobat aquests dos últims anys amb escrits redactats amb IA que citen sentències inexistents o s'allarguen sense sentit. A Catalunya, el Tribunal Superior de Justícia (TSJC) ja té un cas reincident: un advocat de la demarcació de Tarragona, de qui no s'ha fet públic el nom, a qui ha rebutjat tres recursos seguits per la mateixa raó.
Segons el Diari de Tarragona, el primer, al juliol, era un recurs de 90 pàgines que el tribunal va desestimar perquè la seva extensió i la manera dispersa d'exposar els arguments semblaven fruit de l'ús de la IA. El segon, a l'octubre, en tenia més de 50, i la sala va escriure que la IA generativa sense supervisió no pot produir «una artificial e innecesaria retahíla de argumentos». El tercer, a final d'octubre i a la Sala Social, feia 38 pàgines i va ser rebutjat per incomplir les normes processals mínimes i per ser «innecesariamente extenso». El tribunal hi diu que aquesta conducta s'acosta a la mala fe processal i que li manca rigor.
El cas és diferent dels que han fet més soroll en altres països: aquí el problema no són jurisprudència ni cites inventades, sinó escrits llargs, repetitius i confusos que fan perdre temps al tribunal i no ajuden el client. Mostra que el risc de la IA a la feina d'advocat no és només l'error flagrant, sinó també la feina feta sense revisar. Els col·legis d'advocats de Tarragona i de Reus ja ofereixen formació i guies de bones pràctiques sobre l'ús d'aquestes eines.
La notícia es basa en la informació del diari sobre les tres resolucions, que no identifica ni l'advocat ni els magistrats. No consta que el TSJC li hagi imposat cap sanció ni que hagi comunicat el cas al col·legi professional, i el tribunal relaciona els escrits amb la IA per la seva forma, sense que el lletrat ho hagi admès públicament.