Els centres de dades d'IA consumeixen cada cop més electricitat i aigua, i les decisions sobre on instal·lar-los es prenen sovint amb poca informació sobre el territori. Segons les xifres que cita l'estudi, la demanda mundial d'electricitat d'aquestes instal·lacions podria passar de 485 a 950 terawatts-hora entre el 2025 i el 2030.
Ana Andries i Ravi Silva, de l'Institut de Tecnologia Avançada de la Universitat de Surrey, proposen a «Nature Reviews Clean Technology» (DOI 10.1038/s44359-026-00220-y) que els governs exigeixin dades d'observació de la Terra per satèl·lit en els permisos. Les imatges permetrien valorar el potencial solar i renovable, la disponibilitat d'aigua, les restriccions de terreny i els riscos climàtics, i també vigilar després l'impacte tèrmic.
Els autors es basen en exemples: al Regne Unit, les sol·licituds de connexió a la xarxa van saltar de 41 a 125 gigawatts entre novembre del 2024 i juny del 2025, en bona part per centres de dades, i la sequera del Danubi del 2024 va obligar Romania a aturar els dos reactors de Cernavodă, que donen una cinquena part de la seva electricitat.
És un comentari amb una proposta de política, no un estudi experimental, i els mateixos autors reconeixen que caldria formar els ministeris, estandarditzar les dades i comprovar que costa menys del que aporta. Afegeixen que els satèl·lits han de complementar, no substituir, l'observació sobre el terreny i el coneixement local.