iaintel·ligènciaartificial.cat← Portada
Secció · Ciència, salut i robòtica

CIÈNCIA · 4 MIN

Un robot esfèric de 6,5 mm, guiat amb imants, allibera insulina a l'intestí de porcs mitjançant microagulles

Un equip del Beijing Institute of Technology descriu a «Cyborg and Bionic Systems» una càpsula-robot que es mou a fins a 180 mm/s, però encara en fase preclínica.

Il·lustració generada amb IA: Un robot esfèric de 6,5 mm, guiat amb imants, allibera insulina a l'intestí de porcs mitjançant microagulles
Il·lustració generada amb IA
Escolta:

Administrar fàrmacs com la insulina per via oral és difícil perquè l'àcid i els enzims de l'estómac els destrueixen abans que arribin a la sang. Un grup de recerca de Rong Tan, Xiong Yang i Yajing Shen proposa una solució mecànica: un microrobot que travessa l'estómac protegit i s'enganxa a la paret de l'intestí per alliberar-hi el medicament. L'estudi, finançat pel Fons de Recerca General de Hong Kong, es va publicar el 16 d'octubre a Cyborg and Bionic Systems (DOI 10.34133/cbsystems.0716).

L'aparell, anomenat SMB-bot, és una esfera d'uns 6,5 mm de diàmetre que cap en una càpsula de mida 00. Per dins porta un esquelet que respon a camps magnètics; per fora, unitats de microagulles amb el fàrmac. La capa externa és un polímer (Eudragit L100-55) que aguanta les condicions gàstriques, i el nucli combina el medicament amb un hidrogel i una capa segellada amb òxid de ferro.

En les proves de laboratori, la velocitat va pujar d'uns 25 a 180 mm/s en ajustar la freqüència del camp magnètic, amb una desviació de la trajectòria inferior al 5%. L'alliberament quedava molt frenat en fluid gàstric simulat i s'accelerava als 20 minuts aproximadament en fluid intestinal. En porcs, la insulina era gairebé indetectable els primers 20 minuts i va assolir el màxim cap als 80 minuts, més tard que amb una injecció subcutània.

És una recerca preclínica i només s'ha provat amb insulina. A més, el robot no és autònom del tot: en els animals calia ajuda endoscòpica o de catèter per portar-lo a la zona d'interès. Els autors reconeixen que falta estudiar la biodegradació a llarg termini, la navegació per zones més profundes de l'intestí, la seguretat de la mucosa i la fabricació a gran escala.

Mateixa secció

Veure tota la secció →

Butlletí de dissabte

La setmana d’IA, en cinc minuts.