La Secretaria de Polítiques Digitals de la Generalitat ha fet balanç aquesta setmana de dos anys de Retech, el programa amb què ha canalitzat gairebé 25 milions d'euros de fons europeus Next Generation cap a 186 projectes tecnològics catalans, entre intel·ligència artificial, salut digital i emprenedoria femenina en l'àmbit tech. Retech s'emmarca en una iniciativa de cooperació interregional impulsada pel Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública de l'Estat.
Dels 25 milions, 12,5 s'han destinat a la xarxa de «hubs» d'intel·ligència artificial —81 projectes amb la participació de 112 entitats— i 3,6 milions més a set projectes de salut digital intel·ligent, que sumen 140 entitats en total entre tots dos programes. Entre les iniciatives finançades hi ha solucions de robòtica cognitiva basada en IA generativa, sistemes de dades per gestionar emergències, síntesi de veu professional en català i eines d'optimització logística per al sector agroalimentari. La resta, 8,45 milions d'euros, ha anat a parar a 98 projectes d'emprenedoria digital femenina a través del projecte Tech Fablab, amb 112 empreses i entitats participants, 1.800 hores de formació especialitzada i 650 dones formades en competències digitals; 5,5 milions d'aquesta partida s'han destinat directament a 46 empreses tecnològiques liderades per dones.
El balanç arriba en un moment en què varis indicadors independents situen Catalunya i Barcelona com a referents en l'adopció de la IA a l'Estat: prop d'un 30% de les empreses catalanes ja n'han incorporat alguna eina, per damunt de la mitjana espanyola, i la ciutat encapçala els rànquings de ciutats de l'Estat més ben adaptades a la intel·ligència artificial. El programa Retech es presenta com un dels instruments amb què el Govern intenta traduir aquesta bona posició de partida en projectes concrets i finançats, més enllà de l'ús que ja fan les empreses pel seu compte.
El balanç, però, és un recompte de fons repartits i projectes iniciats, no encara una avaluació dels seus resultats: la Generalitat no ha publicat de moment dades sobre quants d'aquests 186 projectes han arribat a un producte o servei real en funcionament, ni sobre l'impacte econòmic o social que n'ha derivat. Amb els fons Next Generation EU acostant-se a la seva data límit d'execució, el repte per als pròxims mesos serà que aquesta primera fase de finançament es tradueixi en eines que la ciutadania i les empreses catalanes facin servir de debò.