El Parkinson sovint es diagnostica quan la malaltia ja ha avançat, i detectar-lo abans permetria seguir els pacients i provar-hi tractaments a temps. Els qüestionaris que omplen els mateixos pacients són una eina barata per fer un primer cribratge, però els models informàtics que els analitzen tenen dos problemes: necessiten totes les respostes, i quan en falta alguna s'han d'inventar el valor que hi aniria, i només funcionen amb el qüestionari concret amb què s'han entrenat.
Un equip de l'Institut Politècnic Rensselaer (Nova York), dirigit per Pingkun Yan i amb la participació de Juergen Hahn i de Li Shen, de la Universitat de Pennsilvània, presenta a «Nature Aging» Quest2Dx, un sistema que fa servir un model de llenguatge per entendre el significat de cada pregunta i de cada resposta. Amb això classifica qui té símptomes compatibles amb el Parkinson i qui no, sense haver d'omplir les respostes que falten. El van entrenar amb les dades de la Parkinson's Progression Markers Initiative, que té un qüestionari de 187 preguntes, i el van validar amb el de l'estudi Fox Insight, de més de 300 preguntes redactades d'una altra manera. Segons els autors, supera models anteriors, entre ells un basat en Llama 2.
El sistema també assenyala quines preguntes pesen més en cada persona. Entre les més informatives hi ha les dificultats per fer coses quotidianes, com llevar-se del llit o menjar, i haver estat exposat a dissolvents i desengreixants industrials. També hi surten els trastorns de conducta durant la fase REM del son, l'ansietat i l'estrès. Un qüestionari reduït a les 30 preguntes més útils va resultar gairebé tan precís com els complets, i això podria fer el cribratge molt més ràpid a la consulta o des de casa.
Els autors subratllen que és una eina de cribratge i no de diagnòstic: dona falsos positius i falsos negatius, i cap resposta per si sola no indica Parkinson, perquè molts d'aquests símptomes també apareixen en altres malalties. La nota de la universitat no detalla les xifres d'encert de la versió publicada, i el model s'ha provat amb dades de dos grans estudis de recerca, no encara amb pacients en la pràctica clínica diària. L'equip diu que encara l'ha de perfeccionar.