Una de les preguntes de fons de la computació quàntica és quant més ràpid pot anar un ordinador quàntic que un d'ordinari. Per a alguns problemes amb una estructura molt especial, l'avantatge pot ser enorme. La conjectura que van formular el 2008 Scott Aaronson i Andris Ambainis apuntava que, quan les dades d'entrada són a l'atzar, aquest avantatge no pot ser exponencial: per a les preguntes de sí o no sobre dades aleatòries, l'ordinador quàntic només seria polinòmicament més ràpid, llevat que l'entrada tingui una estructura poc habitual. Fins ara ningú no l'havia pogut demostrar en general.
L'empresa Physical Superintelligence (PSI) ha anunciat que la conjectura ja és un teorema. Segons la seva nota, un sistema de recerca intern, que funciona amb diverses instàncies d'un model d'Anthropic que no és públic, va fer la cerca a la infraestructura de PSI, va trobar una demostració completa al tercer dia i després la va millorar dues vegades. El treball l'ha dirigit David Turturean, que va demanar al model un primer esborrany de l'article, el va revisar i se'n fa responsable; Jim Halverson n'ha auditat la demostració, i Phiala Shanahan ha comentat la versió formalitzada. La prova, també la versió millorada, l'ha acceptada Lean, un programa que comprova pas a pas les demostracions matemàtiques. PSI n'ha publicat l'article i el codi.
Si es confirma, és un dels resultats matemàtics més notables atribuïts fins ara a un sistema d'IA, perquè no es tracta d'un exercici de competició sinó d'una pregunta oberta durant gairebé dues dècades. La demostració es recolza en treballs anteriors de Shachar Lovett i Jiapeng Zhang, de David Reimer i d'altres, i Guy Blanc, Docter, Strassle i Tan ja n'havien demostrat un cas particular. Blanc i els seus coautors, que estan llegint la prova per escriure'n una exposició més curta, la qualifiquen d'«un resultat enorme» que «resol una conjectura de fa dècades».
Cal llegir-ho amb prudència. És un anunci de l'empresa i, segons la mateixa pàgina, el treball no ha passat cap revisió per parells ni s'ha publicat en cap revista; tampoc no hi surten valoracions d'Aaronson ni d'Ambainis. La nota no aclareix si la verificació amb Lean cobreix tot l'article o només el nucli de la demostració, ni quin model concret d'Anthropic s'ha fet servir. La comprovació formal és una garantia forta, però la lectura de la comunitat de teoria de la computació serà la que acabarà de confirmar l'abast del resultat.