Els inventaris oficials d'emissions de gasos d'efecte hivernacle arriben tard: sovint es publiquen mesos o anys després que s'hagin produït. Per seguir l'efecte d'una crisi, d'unes vacances o d'una política nova, caldrien dades molt més immediates. Un equip internacional, amb investigadors de la Universitat Nacional de Tecnologia de Defensa de la Xina i de la Universitat de Hong Kong, proposa fer-ho a partir dels desplaçaments de la gent entre ciutats, que es poden deduir de manera anònima dels senyals dels telèfons mòbils.
L'estudi, publicat el 2 de novembre a la revista «The Innovation», fa servir dades anonimitzades de China Unicom, amb uns 318 milions d'usuaris actius, per construir cada dia la xarxa de viatges entre 366 ciutats xineses durant 60 dies de gener i febrer del 2020, quan van coincidir els desplaçaments de la Festa de la Primavera i els primers confinaments per la covid. Amb aquestes xarxes, la població i la geografia de cada ciutat, l'equip va entrenar diversos models d'aprenentatge automàtic per reproduir una base de dades d'emissions diàries. El que va funcionar millor, LightGBM, encerta gairebé del tot les emissions totals, les de l'aviació interior i les del transport per carretera, amb un coeficient de determinació d'entre 0,98 i 1. La relació entre mobilitat i emissions és molt forta a escala de país (una correlació de 0,89) i més feble ciutat per ciutat (0,49).
El mètode també s'ha provat fora de la Xina, a Itàlia, als Estats Units continentals i a Mèxic, amb coeficients d'entre 0,91 i 0,99, i d'entre 0,90 i 0,99 quan es compara amb un altre inventari independent. Si es confirma en altres condicions, podria servir perquè els governs i els investigadors vegin gairebé en temps real com canvien les emissions quan canvia la manera de moure's de la gent, sense esperar els inventaris anuals.
Els mateixos autors en marquen els límits. La mobilitat és, en paraules seves, un indicador «parcial però observable», pensat per complementar els inventaris, no per substituir-los. L'anàlisi xinesa cobreix només dos mesos molt anòmals, les dades recullen els viatges entre ciutats però no els de dins de cada ciutat, i la relació entre moure's i emetre pot canviar a mesura que canviïn el teletreball o el transport. El pas següent, diuen, és combinar-hi dades de satèl·lit, d'energia i de meteorologia.