Mentre el sector discuteix si val més polir a fons cada versió d'un model o apostar-ho tot al següent salt generacional, OpenAI ha explicat en públic com reparteix internament els seus recursos de recerca. Boris Power, cap de recerca aplicada de la companyia, hi va intervenir el 27 de setembre en una sessió oberta del Fellows Forum.
Segons Power, entre el 80% i el 90% de la recerca d'OpenAI ja apunta a GPT-7, GPT-8 i als models que vindran encara més endavant, perquè és allà on hi ha «la major part del valor». Les millores dins d'una mateixa generació —per exemple, passar de GPT-5.1 a GPT-5.2— depenen de dades d'entrenament més especialitzades, però l'empresa les considera apostes a curt termini i, internament, «curtes de mires». Amb cada nova generació, en canvi, «tota la resta funciona molt millor de cop», i llavors calen noves vies ràpides d'optimització. Power situa el repte principal no en la qualitat del model, sinó en com l'usuari l'aprofita: la majoria de la gent que fa servir ChatGPT no sap tot el que en pot treure. Ho il·lustra amb l'evolució: GPT-4 exigia saber formular bé les preguntes; GPT-5 és més fàcil d'usar però encara depèn molt del que li demani l'usuari; GPT-6, diu, ja funciona «com un company de feina capaç a qui simplement li encarregues un objectiu».
La declaració importa perquè posa un número a una estratègia que fins ara només s'intuïa des de fora: OpenAI prioritza clarament preparar el salt generacional per damunt de polir la generació actual, en un moment de competència intensa amb Google, Anthropic i els laboratoris xinesos. També suggereix per on vol créixer el producte: no tant en la potència bruta del model, sinó en com aquest s'avança a què li demanarà l'usuari.
És una declaració pública única, sense detall de metodologia sobre com s'ha calculat aquest 80-90%, i sense cap data concreta per a la sortida de GPT-7. No es pot verificar de manera independent com es reparteixen realment els recursos interns de l'empresa.