El febrer del 2026, una alumna de divuit anys, Jesse Van Rootselaar, va matar vuit persones a l'Institut Tumbler Ridge, a la Colúmbia Britànica, abans de matar la seva mare i el seu germanastre a casa i llevar-se la vida. Des del maig, diverses famílies de víctimes han presentat demandes contra OpenAI sostenint que la companyia sabia, a través de l'historial de conversa de ChatGPT amb la tiradora, que preparava l'atac, i que va optar per no alertar-ne la policia.
El 2 de setembre, un nou grup de supervivents, testimonis i personal de l'institut —entre ells una alumna ferida de bala al pit, un noi de tretze anys que es va amagar entre els cossos i la professora Deidre Rushlow— ha presentat almenys tres demandes noves en un tribunal federal de Califòrnia, amb la intenció d'ampliar-les fins a la trentena. Els escrits sostenen que OpenAI havia detectat i bloquejat el compte de la tiradora el juny anterior per parlar-hi de violència, però que l'equip d'afers globals de la companyia va impedir que l'equip de seguretat n'avisés la policia, per no perjudicar la imatge d'OpenAI en un moment en què preparava una sortida a borsa. Les demandes també acusen la companyia d'un doble criteri: sí que va avisar la policia quan va detectar amenaces contra el seu propi personal el novembre del 2025. Sam Altman ha reiterat que sent «una profunda pena per no haver alertat les forces de seguretat sobre el compte que vam bloquejar el juny», i ha reconegut «la pèrdua irreversible que ha patit aquesta comunitat». OpenAI, per la seva banda, defensa que el seu criteri de seguretat «no és infal·lible, però sempre parteix de buscar aquest equilibri per a les persones», i nega que la decisió respongués a càlculs polítics o de reputació.
El cas és rellevant perquè trasllada a un tribunal, per primer cop amb aquesta magnitud, la pregunta de si una empresa d'IA té el deure legal d'actuar quan detecta senyals concrets de violència imminent en les converses d'un usuari amb el seu chatbot, i perquè les acusacions no es limiten a un error tècnic sinó a una presumpta decisió corporativa deliberada, presa just quan OpenAI es preparava per sortir a borsa. Si els tribunals acaben donant la raó als demandants, el precedent podria obligar tot el sector a revisar els seus protocols de derivació a les autoritats davant de senyals de risc.
Cal llegir les acusacions amb la cautela que correspon a un litigi encara obert: es tracta d'al·legacions de la part demandant, no de fets provats en un judici, i OpenAI n'ha negat explícitament la lectura que hi ha darrere un càlcul de reputació o de calendari borsari. Tampoc se n'ha fet públic, de moment, el nombre exacte final de demandes previstes ni el calendari judicial del cas.