Els assistents d'IA per a la recerca científica s'han multiplicat en els últims anys, però la majoria es limiten a una sola disciplina o a un únic tipus de dada -text, imatge o taules, per separat-, cosa que en dificulta l'ús en camps que combinen habitualment diverses fonts d'informació alhora, com la biologia estructural o les ciències dels materials.
Un equip encapçalat per Bobo Li, Hao Fei, Tianjie Ju, Mong-Li Lee i Wynne Hsu ha presentat el 13 d'agost, en un preprint a arXiv, OmniScientist: un sistema d'extrem a extrem capaç de processar imatges, vídeo, àudio, estructures tridimensionals i taules dins d'un mateix flux de treball, coordinat per tres agents autònoms dedicats respectivament a idear preguntes de recerca, dissenyar i executar experiments, i redactar el manuscrit final. Els investigadors l'han provat en 36 casos reals de disciplines científiques diferents i afirmen que el sistema "completa el camí sencer, de les dades brutes a un manuscrit compilat, en els 36 casos", amb un rendiment que millora clarament quan el sistema pot percebre directament les dades originals -imatges o vídeo- en lloc de dependre només de característiques ja processades prèviament per altres eines.
El treball és rellevant perquè amplia l'àmbit dels sistemes d'IA per a la ciència més enllà de disciplines úniques cap a un enfocament general i multimodal, en un moment en què la comunitat científica debat amb intensitat fins a quin punt aquests "científics artificials" ja poden ser útils de debò: una peça recent de la revista Nature avisava explícitament que "la IA encara no està a punt per investigar-se a si mateixa", després que un sistema agèntic reproduís conceptes de dos articles d'informàtica sense que els autors originals en quedessin gaire impressionats.
Es tracta d'un preprint encara sense revisió per parells, i que un sistema "completi" el procés de principi a fi -és a dir, que arribi a produir un document amb l'aparença d'un article científic- no equival a què la ciència que conté sigui vàlida, rellevant o publicable: el resum disponible no detalla amb quins criteris s'ha avaluat la qualitat real dels 36 manuscrits resultants, ni els compara amb un punt de referència humà o amb altres sistemes de recerca automatitzada existents.