Com aprèn a parlar una criatura a partir del soroll desordenat de casa seva és una de les grans preguntes de la psicologia del desenvolupament. Els models de llenguatge com ChatGPT necessiten bilions de paraules escrites; un infant, en canvi, arriba als tres anys havent sentit molt menys i sense haver llegit res. Per estudiar-ho, el projecte 1.000 Dies de la Universitat de Princeton va instal·lar càmeres i micròfons a quinze cases dels Estats Units i va gravar la vida diària dels infants des que van néixer fins als tres anys, aproximadament.
L'estudi, publicat a la revista Science per l'equip de Hadas Raviv i Uri Hasson, amb Casey Lew-Williams i Liat Hasenfratz, se centra en vuit d'aquestes criatures. Per a cadascuna van entrenar un model propi amb l'àudio del que havia sentit, en ordre cronològic i sense cap text: havia de descobrir sol els sons i les paraules. Cada «nit», el model repassava una mostra del que havia sentit els darrers dies, una idea inspirada, de manera simplificada, en la manera com el cervell reprodueix records durant el son. Sense aquest repàs, el model d'una de les nenes no retenia gairebé res d'un dia per l'altre i als dos anys no havia après cap paraula. Amb el repàs, va trobar unitats que corresponen a gairebé tots els sons de l'anglès i després milers de paraules. El mateix va passar a les vuit cases.
El resultat té interès per a la ciència del llenguatge i per a la IA alhora. Suggereix que la consolidació del que s'ha viscut, i no només la quantitat de paraules sentides, podria ser clau en els primers anys, i que es pot aprendre molt d'una quantitat de dades modesta si s'organitza bé. A més, amb un sol ajust el model avançava al mateix ritme a totes les cases; quan els investigadors van variar tres paràmetres (quant repassava, a quina velocitat aprenia i quan començava a aprendre paraules), van poder reproduir la trajectòria concreta de cada infant.
Cal llegir-lo amb prudència. Són només vuit criatures i un model que no té cos ni relació social, i que no sap què volen dir les paraules que aprèn: reconeix formes sonores, no significats. El repàs nocturn és una analogia molt simplificada del son, que no en reprodueix les fases. I que el model necessiti aquest repàs no demostra que els infants aprenguin exactament així: indica una hipòtesi que caldrà comprovar amb altres mètodes.