Ahir explicàvem que Jensen Huang havia deixat la direcció de Nvidia després d'admetre una relació amb Alice Huang, una directiva de l'empresa Megaspeed, amb seu a Singapur, que els serveis d'intel·ligència dels Estats Units sospiten que treballa per a Pequín. El cas ja no és només una crisi interna de l'empresa que fabrica la major part dels xips amb què funciona la IA: ara també entra al Congrés per la porta de la política comercial.
El senador Ron Wyden, el demòcrata de més rang a la Comissió de Finances del Senat, i el representant Richard Neal, que té el mateix paper a la Comissió de Mitjans i Arbitris de la Cambra, han enviat una carta al secretari de Comerç, Howard Lutnick. Li demanen que conservi tots els documents sobre tres qüestions: la investigació que el departament va obrir sobre les importacions de semiconductors, i que va acabar en aranzels; la tramitació i l'aprovació de les llicències d'exportació de Nvidia, i les comunicacions amb Nvidia, amb Huang o amb els seus representants. Segons la carta, el mecanisme funcionava així: els xips fabricats a Taiwan podien acabar en mans d'empreses xineses si abans entraven als Estats Units per a una revisió de seguretat, cosa que els feia pagar un aranzel del 25%; després, Comerç atorgava la llicència d'exportació.
Wyden i Neal sostenen que aquest circuit és, de fet, «un impost a l'exportació inconstitucional» disfressat d'aranzel de seguretat nacional, i que l'ús que n'ha fet Donald Trump sembla haver aconseguit «el contrari» del que preveu la llei: debilitar la seguretat nacional. La carta recorda les informacions de premsa segons les quals Lutnick i Trump havien rebut avisos sobre la relació de Huang i, tot i així, van aprovar l'exportació de xips avançats a la Xina, i esmenta que Nvidia i Huang haurien donat almenys 26 milions de dòlars a projectes personals del president. Segons TechCrunch, en paral·lel les comissions de la Cambra controlades pels republicans havien exigit a Huang que declarés a porta tancada, i ell ha acceptat de fer-ho.
Cal tenir present què és i què no és aquesta carta. Els demòcrates són minoria en aquestes comissions: poden fer preguntes i demanar que es conservin els papers, però no poden obligar el govern a lliurar-los. La carta no fixa cap termini i, de moment, ni el Departament de Comerç ni Nvidia hi han respost públicament. Les afirmacions sobre els avisos d'espionatge i les donacions provenen d'informacions periodístiques que els mateixos signants citen, no d'una investigació oficial acabada.