Com més empreses deleguen tasques a models d'intel·ligència artificial de tercers, més informació sensible sobre el seu negoci —contractes, correus, decisions internes— acaba passant pels servidors dels proveïdors d'aquests models. És un intercanvi que fins ara s'havia discutit sobretot en termes de privadesa i seguretat de dades, però Satya Nadella, conseller delegat de Microsoft, hi ha afegit una lectura més incòmoda: la d'una desigualtat econòmica de fons entre qui paga per l'eina i qui se n'aprofita del que aprèn.
En una publicació difosa el diumenge 12 de juliol, Nadella escriu que les empreses "paguen la intel·ligència dues vegades: un cop amb diners, i un altre amb una cosa encara més valuosa, el coneixement propietari" que han de revelar perquè el model funcioni bé. Segons el seu argument, els models aprenen del que ell anomena "exhaust" —els textos que la gent escriu, les eines que fan servir els agents i, sobretot, les correccions que els usuaris apliquen quan el model s'equivoca—, i cada correcció es converteix en coneixement que el proveïdor incorpora al sistema. Nadella hi afegeix una acusació d'hipocresia: considera injust que els grans laboratoris d'IA reclamin llibertat per entrenar-se amb dades públiques d'internet i alhora imposin condicions restrictives que impedeixen a tercers fer el mateix amb els seus propis models.
La intervenció és rellevant perquè no ve de fora del sector, sinó del capdavant d'una de les companyies que més invisiblement es beneficia de l'auge de la IA a través del núvol Azure, i que alhora competeix directament amb OpenAI i Anthropic per la confiança de les empreses client. Nadella proposa que les organitzacions retinguin la propietat de les seves dades i construeixin "capes d'orquestració" que els permetin canviar de proveïdor de model amb facilitat, una defensa implícita dels models de codi obert instal·lats en infraestructura pròpia.
El text de Nadella no aporta xifres concretes sobre quanta informació propietària s'acaba filtrant cap als models dels proveïdors, ni proves que aquest coneixement s'utilitzi realment per competir amb els clients que l'han generat. És, sobretot, un argument estratègic llançat pel màxim responsable d'una empresa amb interès directe que les organitzacions desconfiïn dels seus rivals i inverteixin més en la infraestructura pròpia que Microsoft els pot vendre.