Els MXens són una família de materials bidimensionals, carburs i nitrurs de metalls de transició fets de capes extremadament primes, que es van descobrir el 2011 i que interessen per a l'emmagatzematge d'energia, la depuració d'aigua o la biomedicina. El problema és que fabricar-los és lent i, sovint, fa servir productes químics perillosos, i encara no se sap quants n'hi pot haver.
Un equip encapçalat per Johanna Rosén, de la Universitat de Linköping (Suècia), amb col·legues d'Estònia i Finlàndia, ha publicat a *Science* el 29 d'octubre un treball que comença per una cerca assistida per aprenentatge automàtic a les bases de dades de materials i a la literatura. Hi van trobar 33 materials ja sintetitzats anteriorment que eren MXens multicapa i que ningú no havia identificat com a tals. Guiats per aquesta llista, en van fabricar set amb un mètode de síntesi que s'alimenta de la seva pròpia reacció, no necessita escalfament extern continu i acaba en pocs minuts. També en van obtenir 11 de nous a partir de terres rares (praseodimi, neodimi, samari, gadolini, terbi, holmi i tuli).
El resultat amplia la família i mostra una manera de fer recerca de materials que parteix del que ja hi ha publicat: «La literatura i les bases de dades són un tresor; només cal obrir la tapa i mirar què hi ha», diu Rosén a la nota de la universitat. Segons els autors, els experiments i els models indiquen que els nous MXens de terres rares es comporten com a semiconductors i tenen estats magnètics diversos, una combinació que pot ser útil en electrònica.
Les aplicacions, però, encara no s'han provat: ni la depuració d'aigua ni l'emmagatzematge d'energia formen part de l'estudi. Les propietats magnètiques es dedueixen d'experiments i simulacions inicials i caldrà caracteritzar-les millor, i el mètode ràpid encara s'ha de portar a escala industrial, que és, segons la mateixa Rosén, el que en decidirà l'ús real.