Fer volar un robot de la mida d'una cinta de casset i de menys pes que un clip amb la mateixa agilitat que un insecte de debò és un problema de control, no només de mecànica: cal decidir en fraccions de segon com moure les ales sense que els petits errors s'acumulin fins a fer perdre l'equilibri a la màquina. Un equip del Laboratori de Robòtica Tova i Micro del MIT, liderat pel professor Kevin Chen, hi ha aplicat un sistema d'intel·ligència artificial en dues parts per resoldre-ho.
El controlador combina un model predictiu que planifica maniobres complexes tenint en compte els límits de força i parell del robot, i una política d'aprenentatge profund entrenada per imitació que n'executa les decisions en temps real, imitant el comportament del planificador expert però amb molta més rapidesa de càlcul. Amb aquest sistema, el microrobot —que fa servir múscils artificials tous per batre les ales a alta freqüència— va volar un 447% més ràpid i amb un 255% més d'acceleració que les versions anteriors, i va completar deu tombarelles seguides en onze segons mantenint-se a només 4 o 5 centímetres de la trajectòria de vol prevista, fins i tot quan ràfegues de vent l'empenyien fora de curs. Els resultats s'han publicat a la revista Science Advances.
Segons Jonathan How, catedràtic d'Enginyeria Aeroespacial i coautor sènior de l'estudi, «el mètode d'entrenament robust és el secret» que permet generar prou dades per entrenar la política d'aprenentatge profund sense que petits errors facin fracassar les maniobres més exigents repetides una vegada i una altra. L'interès pràctic de l'agilitat aconseguida és clar: un robot d'aquesta mida i capaç de maniobrar així podria, algun dia, entrar en runes d'un edifiici ensorrat per un terratrèmol o en espais estrets on cap dron convencional no hi cap.
El mateix equip reconeix, però, que el robot encara depèn d'un sistema extern de captura de moviment per orientar-se, de manera que no pot volar de manera autònoma fora d'un laboratori equipat amb aquesta tecnologia. Els propers passos declarats són incorporar-hi càmeres i sensors a bord perquè pugui volar sense aquest suport extern, i explorar la coordinació de diversos robots alhora sense que xoquin entre ells: cap d'aquestes dues capacitats existeix encara fora de la fase experimental.