La manca de fisioterapeutes limita l'accés a una rehabilitació constant i de qualitat per a moltes persones que han patit un ictus, una tasca que fins ara els robots només podien complementar de manera molt bàsica, planificant moviments predefinits sense adaptar-se a com respon cada pacient al tacte i a la resistència.
Investigadors del Laboratori Newman de Biomecànica i Rehabilitació Humana del MIT, amb Johannes Lachner i Noah Geiger al capdavant, han desenvolupat un sistema robòtic de doble braç que fa servir models de difusió basats en transformers -la mateixa tecnologia que genera imatges a partir de text- combinats amb retroalimentació de força en temps real. El sistema es va entrenar primer amb participants sans fent moviments de rehabilitació amb diferents nivells d'esforç, i després amb dades de fisioterapeutes de la Universitat Tècnica de Munic i el centre Pfennigparade, que van portar guants amb sensors de força mentre tractaven pacients reals.
A diferència dels sistemes anteriors, centrats només en la planificació del moviment, aquest robot aprèn a respondre al tacte, la força i la resistència de cada pacient, ajustant l'assistència segons la seva capacitat en cada moment. Segons Lachner, l'objectiu és "ensenyar els robots a ajudar en teràpia física i ocupacional, no per substituir els terapeutes, sinó per ampliar el seu abast".
Els resultats presentats corresponen a proves inicials amb participants sans i a l'entrenament de models específics per terapeuta a partir de dades clíniques limitades; els investigadors mateixos els descriuen com una prova de viabilitat, i encara falta una avaluació clínica a llarg termini amb pacients reals per confirmar-ne la seguretat i l'eficàcia.