Meta ha publicat el 2 d'octubre de 2026 sis articles de matemàtiques elaborats per investigadors que van treballar amb els models Muse Spark 1.1 i 1.2. Segons l'empresa, cinc dels sis responen a preguntes que fins ara estaven obertes; el sisè aporta treball teòric addicional. Els articles es poden consultar al web de recerca de Meta i no pas, de moment, com a prepublicació a arXiv.
Els problemes cobreixen camps diversos: probabilitat (l'ajust d'el·lipsoides gaussians), equacions diferencials (el col·lapse d'ones), teoria de grups (grups semiabelians), optimització de polinomis binaris, física aritmètica (cordes i teoria de nombres) i àlgebra no associativa (àlgebres d'evolució). L'exemple més concret és un programa de cerca en GAP, un programari de càlcul algebraic, escrit amb el model, que va trobar un grup de 384 elements i va refutar una conjectura del 2024 segons la qual tots els grups semiabelians eren monomials.
El mètode és el que fa interessant la notícia. Els matemàtics van triar els problemes, van orientar l'exploració i van verificar els arguments; el model es va fer servir amb la interfície de xat habitual de Meta AI i no pas amb un sistema de recerca a mida. Cada article indica quins passatges va redactar sobretot una persona i quins la IA, i un segon grup de matemàtics n'ha revisat el contingut. El resultat no és una màquina que demostra teoremes per compte seu, sinó una col·laboració documentada que dona aportacions comprovables.
Hi ha límits clars. Són articles publicats per l'empresa i revisats per un grup triat per ella, i no han passat encara per una revista amb revisió per parells ni han estat verificats de manera independent. Meta mateixa reconeix que en alguns casos queda per resoldre què passa exactament al llindar: en el problema de l'ajust de dades, el resultat dona una referència teòrica sobre els límits de l'ajust exacte, però el comportament just al llindar continua obert.