L'ecocardiografia, l'ecografia del cor, és una de les proves més habituals en cardiologia. En els últims anys s'han desenvolupat models d'aprenentatge profund que, a partir d'aquests vídeos, estimen l'edat biològica del cor, que pot ser més alta o més baixa que l'edat real de la persona. La pregunta és si aquesta diferència diu alguna cosa sobre la salut a llarg termini.
Un equip de la Clínica Mayo, als Estats Units, ho ha estudiat aplicant un d'aquests models, ja existent, a les ecocardiografies de 568 adults de 50 anys o més d'una cohort comunitària, fetes entre el 2002 i el 2004. Per a cadascun van calcular la diferència entre l'edat del cor segons la IA i l'edat real, i la van comparar amb les morts per causes cardiovasculars o relacionades amb la demència al llarg de vint anys. Tenint en compte l'edat i el sexe, cada cinc anys de diferència s'associaven a un 61% més de mortalitat; quan s'hi afegien l'índex de massa corporal i la capacitat de bombament del cor, l'augment baixava al 46%, però continuava sent significatiu. Els resultats els va presentar Jeffrey G. Malins al congrés ESC Digital & AI Summit 2026 de la Societat Europea de Cardiologia.
Segons Malins, aquests senyals d'envelliment del cor que detecta la IA «poden servir de marcador per identificar persones amb una vulnerabilitat a llarg termini». L'interès és que no cal cap prova nova: l'ecografia ja es fa, i el càlcul s'hi afegeix. A més, el lligam amb la demència apunta a la relació entre la salut del cor i la del cervell que fa anys que estudia la medicina.
És una presentació en un congrés, no un article revisat en una revista, i l'estudi és retrospectiu i fet amb una sola cohort. Mostra una associació, no que un cor «vell» causi aquestes morts. Les morts cardiovasculars i per demència es van comptar juntes per raons pràctiques, i l'article no explica com es va entrenar el model. El mateix autor demana validar-ho en cohorts més grans i independents, i encara no se sap si cap tractament o canvi d'hàbits pot reduir aquesta diferència.