CNBC i la firma de recerca Generation Lab, especialitzada en l'opinió de nord-americans d'entre 18 i 34 anys, publiquen periòdicament enquestes sobre les actituds polítiques i econòmiques d'aquesta franja d'edat. La darrera, difosa a mitjan agost, es va centrar per primer cop de manera específica en la confiança que desperten els principals dirigents de la indústria de la intel·ligència artificial.
Dels 1.088 joves enquestats, es va preguntar si confiaven que nou figures clau del sector actuessin de manera responsable amb la IA. En tots els casos, una majoria va respondre que no: Alex Karp, de Palantir, va obtenir el pitjor resultat, amb un 81% de desconfiança, seguit de prop pel president de la companyia, Peter Thiel (79%), i pel conseller delegat d'Anthropic, Dario Amodei (76%). Sundar Pichai, d'Alphabet, es va quedar en un 74%, mentre que Mark Zuckerberg, Sam Altman, Jensen Huang i Elon Musk van rondar tots el 70%. Satya Nadella, de Microsoft, va ser l'únic amb una xifra relativament millor: un 65% de desconfiança, és a dir, un 35% de confiança. A banda de la valoració personal dels directius, un 45% dels enquestats creu que la IA tindrà un impacte negatiu en la seva carrera professional, davant només un 10% que hi veu un efecte positiu.
Les xifres donen contingut concret al debat obert aquests dies pel mateix Dario Amodei, que ha descrit el rebuig social a la IA com «una crisi de confiança» que no es limita al missatge d'un sol directiu. L'enquesta reforça aquesta lectura: la desconfiança és transversal a pràcticament tots els grans noms del sector, independentment de si el seu discurs públic ha estat més aviat optimista -com el de Zuckerberg o Altman- o més centrat en els riscos -com el d'Amodei-, cosa que té implicacions per a com aquestes empreses es presenten davant reguladors, inversors i futurs treballadors joves.
La mostra es limita a joves nord-americans d'entre 18 i 34 anys i no es pot extrapolar directament a la població general ni a altres països. Es tracta, a més, de confiança declarada, no de comportament real observat, i l'enquesta no estableix una relació de causa-efecte entre esdeveniments concrets -com l'oposició a centres de dades o els acomiadaments lligats a la IA- i el nivell de desconfiança mesurat.