La crítica acadèmica al paper que ocupen les grans tecnològiques en la vida pública no és nova, però sol quedar-se en el terreny de l'assaig. La historiadora Jill Lepore, professora a Harvard i col·laboradora de The New Yorker, l'ha portat ara a una entrevista directa arran del seu proper llibre.
Lepore ha parlat amb el periodista Anthony Ha al podcast Equity de TechCrunch, publicat el 9 d'agost, per presentar The Rise and Fall of the Artificial State, on defensa que les corporacions tecnològiques exerceixen cada cop més funcions pròpies de l'Estat sense el consentiment democràtic que això exigiria, un fenomen que anomena «l'estat artificial» i que descriu com «un retorn a la tirania i la mistificació en forma de govern per algorismes, corporacions i màquines». Segons Lepore, els líders del sector són «mals lectors de ciència-ficció» que tracten com a manual d'instruccions relats pensats precisament com a advertiment: cita la idea de Sam Altman que «una IA presidenta seria una gran idea» i diu d'Elon Musk que «allò que li agrada desafia completament les seves pròpies conviccions polítiques». També qüestiona el mite de Twitter com a «plaça pública digital», ja que en el moment de màxim ús només el 10% dels usuaris actius generava el 90% de les piulades polítiques. Com a exemple més recent, esmenta l'oposició a un centre de dades a Salt Lake City, on més del 70% dels veïns hi era en contra tot i que els seus representants electes el van acabar donant suport, una mostra, diu, de disfunció democràtica.
La notícia és rellevant perquè connecta una crítica històrica de fons amb episodis molt concrets de l'actualitat de la IA, com l'oposició veïnal creixent a la construcció de centres de dades arreu dels Estats Units, i perquè ve d'una veu acadèmica de referència, no d'un activista ni d'un competidor del sector.
Es tracta d'una entrevista i d'un argument historicopolític, no d'un estudi empíric, i les xifres que Lepore esmenta —com el percentatge d'usuaris de Twitter que generaven la majoria de piulades polítiques— provenen de treballs anteriors que l'entrevista no referencia amb precisió. El llibre encara no s'ha publicat, de manera que el seu argument complet només es podrà valorar quan surti.