La fracció d'ejecció és una de les mesures més importants de la cardiologia: indica quina part de la sang surt del ventricle esquerre a cada batec i serveix per decidir tractaments, com ara si un pacient necessita un desfibril·lador. En la ressonància magnètica cardíaca, la calculen especialistes que dibuixen a mà el contorn del ventricle en desenes d'imatges, una feina lenta i on dos observadors no sempre coincideixen.
L'estudi, publicat a «The Lancet Digital Health» i dirigit per George Joy, de City St George's (Universitat de Londres), i Rhodri Davies, de l'University College London, és retrospectiu i multicèntric. Ha analitzat les ressonàncies de 27.382 pacients del Regne Unit i dels Estats Units estudiats per sospita o diagnòstic de malaltia cardíaca, amb un seguiment mitjà de més de cinc anys en què se'n van morir 3.458. La fracció d'ejecció calculada per una eina d'IA va predir quins pacients tenien més risc de morir lleugerament millor que la calculada pels clínics, i la diferència es va mantenir significativa després d'ajustar per l'edat i el sexe. La IA va tardar uns dos o tres segons per estudi, quan treballs anteriors de l'equip calculaven uns tretze minuts per a un expert.
El resultat importa perquè no compara la IA amb una mesura de referència abstracta, sinó amb el que de debò interessa al pacient: si la xifra ajuda a preveure com li anirà. Si una mesura automàtica és més constant i tan informativa com la humana, els serveis de cardiologia podrien guanyar temps i reduir la variabilitat entre centres. L'equip vol combinar aquestes mesures amb altres proves, sobretot l'electrocardiograma, per detectar abans els problemes del múscul cardíac.
Els autors mateixos parlen d'una millora «petita però significativa». Els errors de la IA van afectar aproximadament un 1% dels pacients, i per això recomanen que un clínic revisi sempre els resultats. Com que és un estudi retrospectiu, mostra una associació i no demostra que fer servir l'eina millori la supervivència. La població eren pacients ja derivats a proves cardíaques, i l'autor sènior és l'inventor de l'eina avaluada.