Menjar massa sucre s'associa a l'obesitat, la diabetis de tipus 2, el fetge gras i les malalties cardiovasculars, i per això creix la demanda de substituts amb poques calories. Però els edulcorants artificials més habituals, com l'aspartam, la sacarina o la sucralosa, sovint deixen un regust amarg o metàl·lic que a molts consumidors no els agrada. Trobar-ne de nous és lent i car, perquè cada candidat s'ha de sintetitzar i tastar.
La doctora Shayma El-Atawneh i el professor Amiram Goldblum, de la Universitat Hebrea de Jerusalem, han fet servir un algorisme d'aprenentatge automàtic desenvolupat pel mateix grup, l'eliminació estocàstica iterativa, per fer aquesta primera criba a l'ordinador. Van entrenar models amb compostos dolços i amargs coneguts i els van aplicar a tres grans bases de dades químiques amb uns 50,7 milions de molècules, descartant les que semblaven amargues. Després van comprovar per simulació quines encaixaven al receptor humà del gust dolç, format per dues peces (T1R2 i T1R3), l'estructura del qual es va publicar l'any passat. El resultat, publicat a la revista «Food Chemistry», és una llista de 556 possibles edulcorants, dels quals n'han prioritzat 92 per provar-los al laboratori.
L'interès del treball és doble. D'una banda, moltes de les molècules proposades tenen estructures diferents de les dels edulcorants que ja es fan servir, cosa que podria obrir famílies noves de compostos dolços. De l'altra, entre els candidats hi han aparegut diverses substàncies que ja estaven patentades com a moduladors del receptor del dolç, i els autors ho prenen com un senyal que el mètode apunta en la bona direcció.
El límit és clar i els mateixos investigadors l'assenyalen: són prediccions fetes per ordinador. L'estudi no inclou cap prova de laboratori ni cap tast, de manera que encara no se sap si aquestes molècules són dolces de debò, si tenen regust ni, sobretot, si són segures per al consum. Abans d'arribar a cap aliment caldrien anys d'assajos i l'autorització de les agències de seguretat alimentària.