Trobar nous ingredients actius per a productes cosmètics ha estat tradicionalment una feina lenta, basada a rastrejar manualment la literatura científica a la recerca de compostos prometedors i després provar-los un per un. La indústria compta avui amb entre 120 i 130 ingredients actius per a la pell aprovats per als productes de venda lliure, repartits en tretze categories, i ampliar aquesta llista sol requerir anys de proves.
Outer Biosciences, una start-up amb seu prop de Cambridge (Massachusetts) cofundada el 2022 per Michael Polansky, Kyung-Jin Jang, Chris Hinojosa i Stanley King, ha desenvolupat un sistema que manté teixit de pell humana viu fora del cos fins a un mes, uns cinc cops més que l'estàndard habitual del sector, que és de només uns dies. La pell prové de mostres descartades després d'operacions quirúrgiques, obtingudes de manera anonimitzada a través d'entitats com el National Disease Research Interchange, amb supervisió de comitès ètics. Sobre aquest teixit viu funciona un bucle: un model d'IA prediu quins compostos encara no provats poden tenir un efecte beneficiós sobre una funció concreta de la pell; aquests compostos es proven sobre el teixit viu, i el resultat —encertat o no— retroalimenta el model per afinar la següent tanda de prediccions. Segons Polansky, l'empresa també pot induir dany per raigs UVB al teixit viu i seguir-ne durant setmanes la resposta d'estrès, inflamació i recuperació. Abans d'incorporar la IA, l'empresa trobava candidats nous a un ritme lent, basat en la mineria manual de literatura científica; ara en genera un de nou cada sis setmanes aproximadament, i té sis candidats actius en cartera més diverses desenes de resultats preliminars.
La notícia és rellevant perquè mostra com la combinació d'un model predictiu amb un sistema biològic real —en lloc de simulacions purament computacionals— pot accelerar la descoberta de compostos en un camp, el de la cosmètica, on la validació final sempre ha de passar per proves sobre teixit viu. Outer Biosciences no té intenció de llançar les seves pròpies marques de consum: la seva estratègia és llicenciar o vendre els ingredients acabats a empreses de bellesa i farmacèutiques, i ja factura a través de col·laboracions de recerca amb companyies que estudien efectes cutanis de fàrmacs o validen les seves pròpies dades de desenvolupament.
Segons el mateix fundador, el teixit conservat trenta dies «s'assembla molt al teixit del primer dia, però no n'és del tot indistingible», una diferència que reconeix obertament. El sistema no cura ni repara la pell: només n'observa la resposta biològica sota condicions controlades. El desenvolupament de producte encara és manual —crear un equip dedicat és un objectiu de futur, no una realitat actual— i, com que es tracta d'ingredients cosmètics i no de fàrmacs, no requereixen aprovació de la FDA, sinó que segueixen estàndards del sector i proves de seguretat de l'OCDE, un marc regulador més laxa que el dels medicaments.