L'afàsia és la pèrdua de la capacitat de parlar o d'entendre el llenguatge, i sovint apareix després d'un ictus que lesiona una part del cervell. El laboratori de Julius Fridriksson, a la Universitat de Carolina del Sud, fa anys que l'estudia amb imatges cerebrals de pacients. La pregunta que s'han fet ara és senzilla: si els grans models de llenguatge han après a partir del llenguatge humà, poden «emmalaltir» del mateix trastorn?
Per comprovar-ho, Fridriksson i Roger Newman-Norlund han desenvolupat el que anomenen interpretabilitat basada en lesions: alteren deliberadament capes dels models, com si hi provoquessin una ferida, i després els passen els mateixos tests clínics que fan servir amb els pacients d'afàsia. Segons l'article, publicat a la revista «Patterns», de Cell Press (DOI 10.1016/j.patter.2026.101720), els models danyats cometen errades de llenguatge, de raonament i de comprensió molt semblants a les de les persones. «Resulta que els mètodes de la neurologia clínica es poden aplicar per entendre la intel·ligència artificial», diu Fridriksson.
L'interès és doble. D'una banda, els autors sostenen que el mètode estableix per primera vegada una relació de causa i efecte —es trenca una peça i es mira què deixa de funcionar—, mentre que les comparacions anteriors entre el llenguatge humà i el de les màquines només trobaven correlacions. Això pot ajudar a obrir la «capsa negra» dels models i a trobar-ne parts sobreres, cosa que permetria fer-ne de més petits i que gastessin menys energia. De l'altra, l'equip proposa crear bessons digitals de pacients amb afàsia per simular assajos clínics abans de fer-los amb persones, i no descarta aplicar-ho a altres malalties neurològiques.
El mateix Fridriksson avisa que l'estudi mostra una correspondència entre maneres de fallar, no entre estructures: una capa d'un model no és una regió del cervell. La nota de premsa no diu quants models ni quins tests s'han fet servir, ni dona xifres de la semblança, i els bessons digitals per a assajos clínics són de moment una proposta, no un resultat. El treball sí que s'ha pogut fer, segons l'equip, perquè el laboratori té una base molt àmplia de dades de pacients per comparar.
