Els icebergs encallats al fons marí de la plataforma continental poden frenar el gel que els envolta i servir d'ancoratge al gel costaner. Fins ara ningú n'havia fet el cens de tota l'Antàrtida, perquè són massa nombrosos i sovint massa petits per comptar-los a ull sobre les imatges de satèl·lit. L'estudi, publicat a la revista *Earth System Science Data*, ha tornat a tenir ressò aquesta setmana als mitjans.
L'equip de Kaihong Jiao, de l'Institut d'Estudis Marins i Antàrtics de la Universitat de Tasmània, amb Geoscience Australia, va entrenar una xarxa neuronal de segmentació (ResUNet) amb imatges de radar de satèl·lit Sentinel-1. En 274 imatges preses entre finals de febrer i principis d'abril del 2025 hi va comptar 39.619 icebergs estacionaris, amb una superfície conjunta de 13.430 km². Un 92,6% fan menys d'un quilòmetre quadrat i concentren el 53,9% de l'àrea. Es troben al llarg del 56,5% de la costa, i un 14,2% del litoral n'acull el 80%. El model assoleix una puntuació F1 superior a 0,91 i detecta icebergs de fins a 0,016 km².
Segons els autors, aquests icebergs petits poden actuar com una espècie de tanca d'estaques que estabilitza el gel costaner, i són els més vulnerables a la fusió quan s'escalfa l'oceà. El conjunt de dades és públic, amb llicència oberta, i serveix de punt de partida per mesurar-ne els canvis.
Els límits també hi són. Les dades són una sola instantània, d'un any en què el gel costaner era inusualment escàs, i no mostren l'evolució entre anys. La validació detallada es va fer només en una àrea de 50 per 50 km a la Terra Adèlia, i el rendiment baixa amb la fusió superficial de l'estiu o amb algunes polaritzacions del radar. Quan hi ha icebergs molt junts, la IA els pot comptar com un de sol. Per això convé llegir el recompte com una estimació, no com una xifra exacta.