Atribuir un quadre antic a un pintor és una feina d'especialistes que combina la mirada experta, la recerca als arxius, l'anàlisi dels materials i les radiografies. Amb Rembrandt és especialment delicat: el seu taller i els seus deixebles pintaven a la seva manera, i al llarg dels segles moltes obres han guanyat o perdut l'atribució. Els sistemes d'IA que s'hi han provat solen donar un veredicte sense explicar per què, i això els fa poc útils per als conservadors.
Un equip d'enginyeria mecànica de la Universitat Carnegie Mellon —Phil LeDuc, Jon Cagan i Andrés Arias-Rosales— i Arthur Wheelock Jr., que va ser durant més de quaranta anys conservador de la National Gallery of Art de Washington, ha publicat a «Proceedings of the National Academy of Sciences» (PNAS) un model que aprèn patrons estadístics de les vores, el color, la distribució de la llum i les pinzellades visibles. L'han entrenat amb més de 1.300 pintures digitalitzades en alta resolució, 311 de les quals són de Rembrandt. El sistema dona una probabilitat calibrada, un grau de confiança i un mapa de les zones del quadre que més han influït en la decisió.
Quan el model està molt segur, encerta el 95,8% de les classificacions. Els experts poden tapar una part del quadre —per exemple, les mans— i tornar-lo a passar per veure com canvia el resultat. Com a cas de prova, el sistema dona un 84,7% de confiança que el «Retrat d'una noia» trobat el 2024 a unes golfes de Maine, i venut després per 1,41 milions de dòlars, sigui de Rembrandt. «Els casos més apassionants són els ambigus», diu Arias-Rosales.
Els autors hi posen límits ells mateixos: «Aquests resultats no són una autenticació, són una observació estadística», adverteix LeDuc. La decisió final continua sent dels experts, amb la recerca històrica i l'anàlisi material. El 95,8% només val per als casos en què el model està molt segur, i el quadre de Maine és un sol exemple, no una validació. La nota de premsa no detalla com es van separar les dades d'entrenament i de prova. L'equip vol fer-ne una aplicació per a museus i creu que el mètode es podria adaptar a altres pintors, però encara no ho ha fet.