Les plaques d'ateroma a les artèries caròtides són un dels avisos previs de l'ictus, i detectar-les a temps depèn sobretot de fer ecografies a molta gent. El problema és pràctic: l'ecògraf de gamma alta és car, és a l'hospital i necessita personal especialitzat, mentre que els aparells de mà, que caben a la butxaca d'una bata i es podrien fer servir en un centre d'atenció primària o en una campanya de cribratge al carrer, donen una imatge de molta menys qualitat.
Un equip del laboratori de teranòstica de precisió per imatge mèdica de l'Escola de Medicina de Hengyang, a la Universitat del Sud de la Xina, ha provat de tapar aquest forat amb programari en comptes de maquinari. Els investigadors van desenvolupar un model d'IA que millora la imatge de l'ecògraf portàtil un cop ja capturada i el van aplicar a 117 participants de més de 40 anys de la província de Hunan, comparant-ne el resultat amb les imatges sense processar. Sobre un total de 153 plaques, les imatges millorades amb IA en van detectar el 94,8%, davant del 87,6% de les imatges estàndard: onze plaques més, la majoria petites o de contrast baix. Pel que fa a distingir les plaques d'aspecte inestable —les que preocupen més, perquè són les que es poden desprendre—, el model les va identificar correctament en el 63,2% dels casos, davant del 47,4% anterior, i va descartar correctament les estables aproximadament el 96% de les vegades. L'estudi, signat per Jie Lan i altres autors, es va publicar el 21 de setembre a The Annals of Family Medicine, la revista de l'Acadèmia Nord-americana de Metges de Família.
L'interès d'aquesta feina no és tecnològic sinó d'accés. Si un ecògraf de mà de pocs milers d'euros amb un model de millora d'imatge al darrere s'acosta prou a la fiabilitat d'un equip d'hospital, el cribratge vascular pot sortir de l'hospital i arribar a l'atenció primària, als consultoris de comarca i als països amb pocs recursos d'imatge. És el mateix camí que ja s'ha recorregut amb la retinografia i la diabetis: no un diagnòstic millor que el de l'especialista, sinó un primer filtre allà on abans no hi havia res.
Les limitacions són importants i els autors no les dissimulen. Són 117 participants d'una sola província, un nombre petit per treure'n conclusions generals, i el disseny compara imatges, no desenllaços de pacients: ningú no ha demostrat encara que aquest guany de detecció es tradueixi en menys ictus. I el punt més delicat és el que continua fallant: fins i tot amb la millora, el sistema deixa escapar més d'un terç de les plaques amb trets d'inestabilitat, que són justament les que més caldria trobar. Un cribratge que dona per bo un pacient de risc fa un mal que una prova negativa no fa. Farà falta validació en més centres i amb poblacions diferents abans de pensar en cap ús rutinari.