Helsing, la companyia alemanya de defensa amb seu a Munic fundada per Gundbert Scherf, Niklas Köhler i Torsten Reil, s'ha convertit en un dels actors centrals de l'onada d'inversió en tecnologia militar que viu Europa des que la guerra a Ucraïna i la pressió de l'OTAN sobre la despesa en defensa han obert l'apetit dels inversors per aquest sector. L'empresa és coneguda pel dron d'atac HX-2, el programari de gestió de camp de batalla Altra i el concepte de caça autònom CA-1.
El 13 de juliol de 2026, Helsing va anunciar el tancament d'una ronda de Sèrie E de 1.800 milions de dòlars que eleva la seva valoració a 18.000 milions, gairebé el doble dels 12.000 milions d'euros amb què es va valorar el juny del 2025. Hi han participat Lightspeed Venture Partners, General Catalyst, Prima Materia, Accel i Greenoaks. El consell d'administració, copresidit per Daniel Ek (fundador de Spotify) i Tom Enders (expresident d'Airbus), incorpora ara el general Denis Mercier, excomandant suprem aliat de Transformació de l'OTAN. Helsing manté acords amb Rheinmetall, Kongsberg i Saab i continua sent, segons la companyia, majoritàriament de propietat europea.
Es tracta de la ronda de finançament més gran mai aconseguida per una startup de defensa a Europa, i s'emmarca en una onada més àmplia d'inversions en el sector —amb companyies com Quantum Systems, Kraken Technology, ICEYE o Harmattan AI captant també xifres rècord. El cas de Helsing il·lustra fins a quin punt la intel·ligència artificial s'ha convertit en un eix central de la indústria militar europea, en un moment en què el continent busca reduir la seva dependència tecnològica dels Estats Units.
La xifra de valoració prové d'una ronda de finançament privada, no d'una auditoria pública, i la companyia no n'ha fet públics els ingressos ni la rendibilitat. L'article tampoc detalla quins mecanismes de governança ètica aplica Helsing als seus sistemes d'armes autònomes, un debat que continua obert a mesura que la IA s'incorpora a decisions amb capacitat letal.