El Model Estàndard és la teoria que descriu les partícules elementals i tres de les quatre forces fonamentals. La majoria de les seves prediccions es calculen per aproximacions successives, però algunes, com la massa del protó, demanen un altre camí: representar l'espai i el temps com una graella de punts, el que els físics anomenen xarxa o reticle, i calcular-hi directament. Aquest mètode funciona amb la força nuclear forta, però topa amb la força feble, que tracta diferent les partícules segons si «giren» cap a l'esquerra o cap a la dreta. Quan es posen aquestes partícules en una graella, n'apareixen de duplicades que no existeixen a la natura, i fa dècades que no hi ha una definició completa de tot el Model Estàndard sobre aquesta base; Craig parla d'un problema obert de més de vint-i-cinc anys.
Nathaniel Craig, físic de la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara i de l'Institut Kavli de Física Teòrica, que també col·labora amb OpenAI com a científic visitant, va penjar el 6 d'octubre a arXiv l'article «A gauge-invariant measure for lattice chiral fermions», de més de 120 pàgines. Diumenge en va explicar el procés a l'entrada inaugural del nou blog de ciència d'OpenAI. Segons Craig, ell va posar l'estratègia, que consisteix a comparar els camps de força en graelles cada cop més fines i sumar-ne les diferències, i GPT-6 Astra va suggerir com traslladar els camps d'una graella a una altra, va mostrar que les comparacions convergeixen i «va portar la iniciativa en la demostració detallada». L'article combina parts escrites per l'autor amb reescriptures de la prova redactada pel model, i inclou una formalització amb l'assistent de demostracions Lean.
Si el resultat s'aguanta, seria una de les contribucions més serioses d'una IA a la física teòrica fins ara: no un càlcul repetitiu, sinó la part central d'una demostració matemàtica sobre un problema conegut de la teoria de camps. Craig agraeix les preguntes de tres especialistes en aquest tipus de càlculs, Maarten Golterman, Andreas Kronfeld i Yigal Shamir, que diu que li van donar confiança en la construcció. També encaixa amb una tendència que aquest diari ja ha recollit: agents i models d'IA que proven conjectures matemàtiques i les fan verificar amb Lean.
Les cauteles són importants. És una prepublicació encara no revisada per parells, i de moment no s'hi ha pronunciat públicament cap físic independent. La construcció val per a una graella de mida finita i amb un límit en la intensitat dels camps; Craig mateix diu que és «molt més una resposta en principi que una resposta a la pràctica» per a les simulacions reals. Falta comprovar una propietat clau, la positivitat de reflexió, que lliga el model de la graella amb una teoria quàntica on les probabilitats quadren, i el pas a l'espai continu continua obert. La verificació amb Lean, adverteixen els autors, tampoc no és la paraula definitiva en física, i l'anunci arriba al blog d'una empresa que té interès a mostrar què fan els seus models.
