L'abril del 2019, la col·laboració internacional Event Horizon Telescope (EHT), que connecta radiotelescopis de tot el món perquè facin com si fossin un de sol de la mida de la Terra, va publicar la primera imatge directa de l'ombra d'un forat negre: un anell de llum ataronjat al voltant del forat negre supermassiu del centre de la galàxia M87. Des d'aleshores, una part de la comunitat científica s'ha preguntat fins a quin punt aquella imatge depenia dels mètodes que es fan servir per reconstruir-la, perquè les dades que arriben dels telescopis són escasses i s'han de completar amb molts càlculs i decisions humanes.
Un equip de quatre astrònoms de la CSIRO, l'agència nacional de ciència d'Austràlia, encapçalat per Samuel Lai i dirigit per Nithyanandan Thyagarajan, publica a la revista «Nature» una tècnica d'imatge nova, que anomenen GenDIReCT, per comprovar-ho de manera independent. En lloc de combinar les mesures dels telescopis per parelles, com es fa normalment, les combina de tres en tres, cosa que elimina alguns errors de calibratge, i fa servir tècniques d'aprenentatge automàtic per captar l'estructura de l'objecte i treure'n les interferències de l'atmosfera. Aplicat a les dades originals de l'EHT, el model ha obtingut un forat negre «gairebé idèntic en mida i forma» al de la imatge del 2019. «El nostre model no tenia ni idea de com era un forat negre quan el vam aplicar a les dades de M87», explica Lai, que ho presenta com «la primera validació de debò independent» de la imatge.
El resultat és important perquè respon una de les objeccions més repetides a la fotografia més famosa de l'astronomia recent: que l'anell podia ser, en part, un efecte del processament. El director de la col·laboració EHT, Laurent Loinard, diu que el mètode «recupera l'estructura d'anell de M87* al llarg de diversos anys» d'observacions. Lai compara la dificultat amb la d'intentar «fer una foto d'un dònut a la Lluna», i Thyagarajan afirma que la mateixa tècnica es podria fer servir en imatge mèdica o per cartografiar terratrèmols.
La confirmació surt de les mateixes dades de l'EHT, i per tant no substitueix noves observacions ni resol els dubtes que depenen de la qualitat de les mesures originals. La informació disponible procedeix de la nota de la CSIRO i del resum de l'article (DOI 10.1038/s41586-026-11241-9), que no detallen quants anys de dades s'han analitzat ni amb quin marge d'error coincideix la mida de l'anell. Les aplicacions en medicina o sismologia, de moment, només són una possibilitat que apunten els autors.
