Quan els sistemes d'intel·ligència artificial deixen de respondre preguntes i comencen a fer feines —reservar, comprar, programar, delegar-se tasques els uns als altres—, apareix un problema que fins ara no existia: que dos agents fets per empreses diferents es puguin entendre sense que ningú hagi de programar una connexió a mida per a cada parella. És el que intenta resoldre l'Agent2Agent (A2A), el protocol que Google va presentar l'abril del 2025.
Google ha cedit ara A2A a la Agentic AI Foundation (AAIF), l'organisme dirigit per la Linux Foundation on ja hi havia el Model Context Protocol (MCP) d'Anthropic, el mecanisme que connecta els models amb eines i fonts de dades. Els dos estàndards que sostenen l'anomenada economia dels agents queden així sota una mateixa governança neutral. La fundació declara el suport de més de 150 organitzacions —altres recomptes en donen més de 250—, amb Amazon Web Services, Anthropic, Block, Bloomberg, Cloudflare, Google, Microsoft i OpenAI entre els signants de primer nivell. A2A funciona amb «targetes d'agent» on cada sistema publica què sap fer i com se'l pot trobar, de manera que un altre agent el pugui descobrir i delegar-li feina sense intervenció humana; la versió 1.0 hi va afegir multitenència, negociació de protocol i targetes signades criptogràficament per verificar identitats. Huawei l'ha estandarditzat per al seu assistent Celia a HarmonyOS, WeChat de Tencent l'ha integrat i PayPal l'està estenent al comerç fet per agents. El protocol de comunicació d'agents d'IBM ja s'hi havia fusionat l'agost del 2025.
El moviment val la pena perquè decideix qui mana a la canonada: dos protocols oberts sota una fundació neutral fan més difícil que una sola empresa converteixi la interoperabilitat entre agents en una plataforma pròpia, i donen a les companyies més marge per triar proveïdor segons el preu, el rendiment o la latència en comptes de quedar-se encallades on van començar.
No tothom ho veu net. Mahesh Shanmugasundaram, arquitecte de solucions d'IA a Seekr, adverteix que A2A pot acabar creant un «joc del telèfon» entre màquines, on una afirmació no verificada viatja d'agent en agent i va guanyant aparença d'autoritat a cada salt; defensa que les avaluacions basades en evidència haurien de ser una funció activada per defecte i no un extra opcional. La cessió, a més, és un pas de governança: no garanteix per si sola ni l'adopció real del protocol ni que els grans proveïdors no acabin afegint-hi extensions pròpies.