Els bacteriòfags, els virus que infecten bacteris, porten milions d'anys acumulant mecanismes genètics que la ciència encara no ha acabat de catalogar, i entre aquest material hi ha eines com el CRISPR, avui la base de la majoria de tècniques d'edició genètica. Anthropic ha anunciat que el seu propi laboratori experimental, obert aquest estiu a la badia de San Francisco, ha fet servir el model Claude per rastrejar aquesta massa de dades genòmiques a la recerca de sistemes similars encara no descrits.
Per fer-ho, l'empresa va desplegar gairebé 950 agents de Claude en paral·lel, que durant 21 hores i amb un consum de 210 milions de tocs van cribrar més de 200.000 transcriptases inverses —enzims que copien ARN a ADN— fins a reduir-les a 3.500 candidats i, finalment, a vint casos prou interessants per investigar-los de prop. D'aquesta selecció en va sortir ART (de l'anglès «array-associated reverse transcriptases»), un sistema format per una transcriptasa inversa, un gen acompanyant just al costat i una llarga sèrie de repeticions d'ADN espaiades regularment, una arquitectura que recorda els arranjaments del CRISPR i que s'expressa com un conjunt de fragments curts d'ARN.
A diferència d'un simple anunci computacional, Anthropic diu que científics humans del seu laboratori han validat una part de la troballa al banc: han confirmat experimentalment que la proteïna s'expressa i que el patró de repeticions es comporta tal com predeia el model, un pas que distingeix aquesta descoberta d'altres afirmacions d'IA aplicada a la biologia que no han passat mai per una comprovació de laboratori. Que un sistema d'intel·ligència artificial pugui accelerar la fase més costosa de la recerca genòmica —cribrar quantitats ingents de seqüències per trobar l'agulla al paller— obre la porta a fer-ho servir de manera sistemàtica en altres famílies d'enzims.
Dit això, la funció biològica real d'ART segueix sent un misteri: ni Anthropic ni els investigadors saben encara si aquest sistema serveix per defensar el bacteriòfag, per editar gens o per alguna cosa diferent del CRISPR, i calen mesos d'experiments addicionals per esbrinar-ho. Cal tenir present, a més, que és la mateixa empresa que ha desenvolupat Claude qui signa i publica la troballa, sense que hi hagi encara una revisió per parells independent del resultat.