Treballar amb diverses sessions de Claude Code obertes alhora —una per a cada branca d'un projecte, per exemple— és cada cop més habitual entre desenvolupadors que fan servir agents de codi de manera intensiva. Fins ara, però, si una sessió descobria alguna cosa rellevant per a una altra, calia copiar i enganxar context manualment d'una finestra de terminal a una altra.
Anthropic ha publicat el 7 d'agost la versió 2.1.224 de Claude Code, disponible per a macOS i Linux, que incorpora missatgeria entre sessions mitjançant dues eines noves: ListAgents, que localitza altres sessions actives a la mateixa màquina, i SendMessage, que hi envia el missatge. L'usuari només ha d'indicar a Claude què vol que sàpiga l'altra sessió; és el mateix model qui redacta el missatge i qui l'envia, sense necessitat que la sessió receptora esperi cap acció manual: el rep entre crida i crida d'eina, en ple procés, i el mostra com una targeta identificada amb un enllaç cap a la sessió d'origen. Entre els usos que suggereix Anthropic hi ha avisar una altra sessió que un canvi trenca alguna cosa de què depèn, transmetre la resposta a una pregunta que estava pendent, o sincronitzar l'estat d'una tasca de llarga durada entre màquines. Per disseny, només viatja text pla entre sessions —mai historial de conversa, fitxers ni permisos—, i un missatge entrant no pot aprovar per si sol cap sol·licitud de permís ni canviar la configuració de la sessió que el rep; si cal un permís, la sessió receptora l'ha de demanar igualment a l'usuari. Els missatges entre sessions d'una mateixa màquina es queden en local i no arriben mai als servidors d'Anthropic.
La notícia és rellevant perquè s'emmarca en una tendència més àmplia cap a fluxos de treball amb múltiples agents col·laborant en paral·lel, en què el coll d'ampolla deixa de ser la capacitat de cada agent per passar a ser la coordinació entre ells. Reduir la fricció de compartir context entre sessions és un pas relativament petit però pràctic en aquesta direcció, i respon a un problema molt concret que ja es vivia en equips que fan servir agents de codi de manera intensiva.
La funció, de moment, només funciona a macOS i Linux, no a Windows, i exigeix actualitzar-se a la versió 2.1.224 o posterior. Com que el disseny limita deliberadament què es pot compartir —només text, mai fitxers ni historial complet—, encara caldrà veure si aquesta limitació resulta suficient a la pràctica per a fluxos de treball que necessitin compartir context més ric entre sessions.