El cervell no processa una imatge en un únic lloc: la informació visual passa per diverses àrees especialitzades del còrtex que, sovint, arriben a interpretacions lleugerament diferents del mateix estímul. Com es resol aquest desacord perquè en surti una única percepció coherent és una pregunta oberta en neurociència.
Mitra Javadzadeh, investigadora del Cold Spring Harbor Laboratory (CSHL), amb col·legues de la Universitat de Cambridge i l'University College de Londres, va ensenyar a set ratolins a distingir dos patrons visuals inclinats en sentits oposats. Mentre feien la tasca, els investigadors van silenciar selectivament el còrtex visual primari (V1) o l'àrea visual lateromedial (LM) per veure com funcionava cada regió sense la seva parella, i van registrar l'activitat de 194 neurones de V1 i 228 de LM. Amb aquestes dades van construir un model de xarxa neuronal artificial del circuit V1-LM per simular què passava quan es manipulaven neurones concretes. L'estudi es va publicar el 18 de setembre a la revista Nature Neuroscience.
El resultat: quan els senyals de les dues àrees coincidien, el patró compartit es mantenia actiu; quan es contradeien, el desacord s'esvaïa en una fracció de segon. «Aquest tipus de connexions entre àrees implementen un mecanisme que anomenem construcció de consens», explica Javadzadeh. La troballa suggereix que el cervell no imposa una jerarquia fixa entre regions, sinó que negocia contínuament entre elles fins a quedar-se amb la interpretació més consistent.
L'estudi es basa en ratolins entrenats en una tasca molt concreta de discriminació d'orientacions, i encara s'ha de comprovar si el mateix mecanisme de consens opera en tasques visuals més complexes o en altres espècies, inclosos els humans. Els autors apunten que entendre com el cervell concilia senyals contradictoris podria inspirar, a llarg termini, maneres perquè els sistemes d'IA facin el mateix amb fonts d'informació discrepants, però es tracta d'una hipòtesi de futur, no d'un resultat d'aquest treball.