iaintel·ligènciaartificial.cat← Portada

CATALUNYA · 4 MIN

El Departament de Justícia identifica cinc tràmits que la IA podria desembussar als jutjats catalans

Amb l'Estratègia de Justícia Digital 2030 i 44 milions d'euros de fons europeus, la Generalitat es planteja donar suport amb IA a processos com el monitori, els divorcis de mutu acord o els desnonaments per impagament, seguint l'exemple de l'Administració de l'Estat.

Il·lustració editorial de El Departament de Justícia identifica cinc tràmits que la IA podria desembussar als jutjats catalans
Escolta:Àudio en preparació.

Els jutjats catalans, com els de la resta de l'Estat, arrosseguen un volum de tràmits repetitius que consumeix temps de personal judicial sense exigir gaire marge de criteri. L'Administració de l'Estat ja n'ha automatitzat un: el procediment monitori de reclamació de deutes, que ha reduït el temps de tramitació de disset dies a un o dos des del 2023, amb prop de 163.000 operacions ja gestionades de manera automàtica.

El Departament de Justícia de la Generalitat, dins l'Estratègia de Justícia Digital 2030 —dotada amb 44 milions d'euros de fons europeus—, ha identificat cinc tràmits catalans amb potencial similar, segons ha publicat aquest diumenge ElNacional.cat: el mateix procediment monitori (155.549 casos a Catalunya el 2024, sobre 1.145.593 a tot l'Estat), els divorcis de mutu acord sense fills (13.852 divorcis i 526 separacions catalanes el 2024), els desnonaments per impagament de lloguer (Catalunya encapçala les xifres estatals, amb el 87,6% dels desnonaments motivats per impagament), la segona oportunitat per a insolvència de persones físiques sense activitat empresarial (11.075 casos a tot l'Estat) i les reclamacions de compensació per vols, un procediment ja estandarditzat per normativa europea. El Departament ja té en marxa una prova pilot amb un sistema de presentació de denúncies penals al núvol amb identificació biomètrica, sense presència obligatòria de personal.

El principi que guia la proposta, segons el mateix Departament, és que «la IA s'ha de concentrar en funcions de suport i gestió, evitant-ne l'aplicació allà on es vegi afectada la discrecionalitat o la independència judicial»: es tracta de descarregar tràmits mecànics, no de delegar cap decisió amb marge d'interpretació. L'exemple estatal del monitori, amb una reducció de temps que ja s'ha demostrat a escala, és l'argument principal per justificar que Catalunya n'adopti un enfocament semblant en aquests cinc àmbits.

De moment, es tracta d'una identificació de tràmits candidats i d'una prova pilot concreta en l'àmbit penal, no pas d'un desplegament efectiu de la IA en els cinc procediments esmentats: no hi ha calendari públic ni pressupost desglossat per a cadascun, i el mateix Departament reconeix que la implementació catalana va per darrere de l'automatització ja assolida per l'Administració de l'Estat.

Mateix tema

Veure tot el tema →

Butlletí de dissabte

La setmana d’IA, en cinc minuts.