Les interfícies cervell-ordinador no invasives, basades en la lectura d'electroencefalogrames (EEG), porten anys explorant-se sobretot en àmbits mèdics i d'accessibilitat; combinar-les amb models generatius d'intel·ligència artificial per crear obres artístiques en temps real és encara un terreny minoritari, on hi treballa des de fa temps un equip de recerca barceloní.
Albert Barqué-Duran, coordinador del màster en Arts Digitals i Tecnologies Creatives de La Salle-Universitat Ramon Llull, i Ada Llauradó-Crespo presenten avui, 10 de setembre, dins la sessió «Art Track: Embodiment» de l'Expanded Conference, el projecte SYNAPTICON: Creative Alignment at the Brain-AI Model Interface, al Centre Ars Electronica de Linz (Àustria), en la 47a edició d'aquest festival internacional de referència en art, ciència i tecnologia. SYNAPTICON, publicat com a prototip de recerca oberta, és un sistema que llegeix en directe l'activitat elèctrica del cervell mitjançant un casc d'EEG, la tradueix a llenguatge natural amb models de llenguatge i transformadors, i genera a partir d'aquest text una sortida audiovisual immersiva en temps real —un procés que els autors descriuen com «d'ones cerebrals a llenguatge natural a estètica». El projecte compta amb el suport del fons de programació d'arts visuals internacionals de l'Institut Ramon Llull, i Barqué-Duran hi va guanyar el juny passat el Gran Premi de Runway a la categoria de Nous Mitjans del Festival d'IA 2026, entregat a Nova York i Los Angeles.
La notícia és rellevant perquè mostra recerca catalana en un cantó de la intel·ligència artificial molt allunyat de l'actualitat empresarial habitual —la intersecció entre neurotecnologia, models generatius i creació artística— arribant a un dels festivals de cultura digital més prestigiosos del món, amb un reconeixement internacional previ (el premi de Runway) que en confirma la rellevància fora de Catalunya.
SYNAPTICON és un prototip de recerca artística, no un dispositiu clínic validat, i no hi ha encara cap avaluació revisada per parells sobre la fiabilitat amb què el sistema decodifica l'activitat cerebral en llenguatge; el resultat final depèn en bona part de decisions estètiques dels seus creadors, no d'una mesura objectiva de precisió, i caldrà veure si el prototip evoluciona cap a aplicacions més enllà de l'àmbit artístic i expositiu.