El 2 d'agost del 2026 va entrar en vigor a la Unió Europea el Codi de Pràctiques de Transparència del Reglament d'IA, que exigeix als proveïdors de grans models marcar de manera detectable per màquines el contingut que generen o editen, en la mateixa línia que la llei que Califòrnia havia estrenat pocs dies abans. Fins ara, cap dels grans laboratoris no havia detallat amb precisió tècnica com pensava complir-ho a la pràctica.
L'11 d'agost, Anthropic va actualitzar el seu centre d'ajuda per explicar que, des del 2 d'agost, tots els models de Claude llançats a partir d'aquella data incorporen de sèrie una marca d'aigua "imperceptible" incrustada directament al text generat -no un avís visible, sinó un senyal que, segons la companyia, "viatja amb el text quan es copia i enganxa en un altre lloc i pot sobreviure a alguna edició". Els models anteriors a l'agost s'aniran actualitzant progressivament perquè també la incorporin. Per als fitxers -imatges en format SVG, PNG i JPG- Claude hi afegeix metadades de procedència signades digitalment seguint l'estàndard obert C2PA (Coalition for Content Provenance and Authenticity), que deixa constància de com s'ha processat el fitxer. La mesura s'aplica a totes les vies d'accés a Claude -la plataforma per a desenvolupadors, el web, Claude Code, Claude Cowork i Claude Tag- arreu del món, i compta amb el suport dels tres grans núvols on Claude s'executa: AWS, Google Cloud i Microsoft Foundry, tot i que la companyia matisa que el suport a les metadades signades varia segons les capacitats de cada plataforma.
TechCrunch, que va ser el primer a informar-ne, situa la mesura dins la resposta del sector al Codi de Transparència europeu, que amenaça amb multes els proveïdors que no etiquetin el contingut sintètic; Anthropic esdevé així el primer dels grans laboratoris a detallar públicament un mecanisme tècnic concret -no només una promesa genèrica- de marcatge a escala de tot el seu catàleg de productes, en un moment en què el volum de text generat per IA que circula per internet ja preocupa tant els mitjans com els usuaris que volen saber si llegeixen una redacció humana o sintètica.
La mateixa Anthropic reconeix les limitacions del sistema al seu centre d'ajuda: la marca no és una prova concloent d'autoria, un text sense marca no vol dir necessàriament que no s'hagi generat amb IA, i les marques poden desaparèixer amb una edició prou intensa, una traducció, un canvi de format o si el fragment de text és massa curt. És, doncs, una eina de detecció probable, no un segell infal·lible, i encara no hi ha dades públiques sobre quina proporció de text marcat sobreviu a un ús real fora del laboratori.