Durant la presidència de Joe Biden, Nvidia tenia prohibit vendre a la Xina els seus xips més potents per a la IA. L'Administració de Donald Trump va afluixar aquestes restriccions després que l'empresa acceptés cedir al Govern federal un 15% de totes aquestes vendes. Des d'aleshores, el Departament de Comerç dels Estats Units autoritza una llista d'empreses xineses que poden rebre i fer servir els xips H200.
Segons una investigació del «New York Times» que recull The Verge, una d'aquestes empreses autoritzades, New Matrix, gairebé no existeix. Es va crear fa 17 mesos, a internet se'n troba molt poca informació i l'oficina que declara com a adreça és, en paraules del diari, «una closca grisa i buida amb cables penjant del sostre on haurien d'anar els llums». El directori de l'edifici no l'esmenta, i a l'agència que gestiona el polígon industrial li van dir que no en tenien cap registre. Els propietaris de New Matrix tenen vincles amb un fons de capital privat xinès que el Govern dels Estats Units té a la llista negra des del 2024.
El diari sosté que no és un descuit aïllat, sinó un patró: altres empreses relacionades amb entitats sotmeses a restriccions comercials per motius de seguretat nacional també han rebut el permís per comprar xips d'Nvidia. Això posa en dubte si el Departament de Comerç i la mateixa Nvidia comproven de debò qui hi ha darrere de cada client, just quan el control de l'exportació de xips és una de les eines principals de Washington en la competició tecnològica amb Pequín. Fa pocs dies es va saber, a més, que un espionatge xinès havia intentat acostar-se al conseller delegat d'Nvidia, Jensen Huang.
La informació prové d'una investigació periodística i The Verge no hi recull cap resposta del Departament de Comerç ni d'Nvidia. Tampoc no s'hi detalla quants xips ha rebut New Matrix, si n'ha rebut cap, ni el nom del fons vetat amb què està relacionada. Que una empresa sigui a la llista d'autoritzades no vol dir per si sol que els xips hagin acabat en mans d'entitats sancionades.
