Cada vegada més gent pregunta a un xatbot coses que abans buscava a la premsa o als programes electorals, i la campanya de les eleccions generals espanyoles del 29 de novembre no és cap excepció. Al gener, els investigadors Ferran Lalueza i Cristina Aced, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i Víctor Gil, de l'empresa d'anàlisi Science4Insights, ja havien estudiat què responen els assistents d'IA quan algú els demana a qui votar, i hi havien trobat un clar biaix progressista. Ara han repetit l'experiment un cop convocades les eleccions.
Aquesta vegada han fet 1.464 consultes en castellà, català, gallec i basc a sis assistents —ChatGPT, Gemini, Grok, Claude, el mode IA de Google i els resums d'IA del cercador— amb 61 preguntes basades en les preocupacions que recull el CIS, com ara quin partit gestiona millor la immigració o quin té el millor pla d'habitatge. El 82,2% de les respostes no recomanen cap partit, el 10,2% en recomanen un directament i el 7,7% en donen una llista ordenada segons les prioritats de l'usuari. Grok, l'assistent de l'empresa d'Elon Musk, és el que més es mulla: recomana partit en el 40,6% de les preguntes, uns cinc punts més que al gener. ChatGPT ha fet el camí contrari i ha passat de més del 43% al 14,3%, mentre que Claude i Gemini ho fan en menys de l'1% dels casos (Claude, a més, es nega a respondre gairebé la meitat de les preguntes electorals). Les eines de Google no arriben al 3%.
De les 280 recomanacions comptades, el PSOE és el partit més citat (23,6%), seguit de Sumar (16,1%), el PP (15,7%), Vox (10,4%) i Podem (7,5%). ChatGPT recomana el PSOE en gairebé la meitat de les preguntes en què es decanta, mentre que Grok reparteix més i dona al PSOE i al PP al voltant d'un 20% cadascun. Respecte de gener, el PP i Vox hi guanyen pes. «Els filtres s'han intensificat», resumeix Lalueza per explicar per què ara les màquines es mullen molt menys. Els autors també han mirat d'on treuen la informació: ChatGPT tira sobretot de webs dels partits i de fonts institucionals, i Grok, de mitjans de comunicació. Segons Gil, això indica que les diferències no responen tant a un biaix deliberat com al contingut que cada partit publica a internet.
L'estudi és una fotografia d'unes setmanes concretes: les respostes dels assistents canvien amb cada actualització dels models i segons com es formula la pregunta, i una mateixa consulta pot rebre respostes diferents. La informació disponible no diu si el treball s'ha publicat en una revista amb revisió externa. Tampoc no mesura si aquestes recomanacions influeixen de debò en el vot, una qüestió que els mateixos autors consideren preocupant però que caldria estudiar a part. Sí que mostra que, sense cap norma que ho reguli, cada empresa decideix pel seu compte fins on s'implica el seu xatbot en una campanya.