Les últimes setmanes han vist créixer als Estats Units l'oposició pública a la intel·ligència artificial i als centres de dades que la sostenen, un rebuig que alguns inversors del sector atribueixen, en part, al to alarmista amb què alguns dirigents de laboratoris d'IA -Dario Amodei, d'Anthropic, al capdavant- han parlat dels riscos de la tecnologia. L'inversor Gavin Baker ho va plantejar sense embuts al pòdcast All-In: els avisos constants d'Amodei sobre perills existencials haurien contribuït a sembrar la desconfiança que ara pateix tot el sector.
Amodei hi ha respost directament aquesta setmana. En una entrevista i en un assaig extens, ha defensat que el seu discurs públic ha estat «més o menys equilibrat entre riscos i beneficis» -recorda que va escriure l'assaig «Machines of Loving Grace» precisament perquè creia que la indústria no estava pintant un futur prou engrescador- i ha rebutjat que la seva retòrica sigui la causa principal del malestar social. Al seu parer, el que hi ha darrere és «fonamentalment una crisi de confiança»: la gent no es refia «ni de les empreses, ni dels governs, ni del sector tecnològic» en general. La crítica més encertada que rep la indústria, admet, és que «encara no hem complert les nostres grans promeses de beneficiar el món» -posa la cura del càncer com a exemple del que caldria demostrar amb fets, no amb paraules- i defensa que regular la IA per fer front als riscos cibernètics, biològics i de pèrdua de control no és incompatible amb permetre els models de codi obert.
La resposta d'Amodei arriba en un moment delicat per a Anthropic, que prepara el que podria ser el debut a borsa més gran de la història, i just quan una enquesta de CNBC i Generation Lab situa la seva pròpia figura entre les que generen més desconfiança entre els joves nord-americans. El debat sobre si els avisos dels mateixos creadors de la IA alimenten o no el rebuig social no és només retòric: condiciona com les grans empreses del sector es presenten davant reguladors, inversors i opinió pública mentre reclamen alhora marge per créixer i legitimitat per fer-ho.
L'argument d'Amodei és, però, una interpretació pròpia dels fets, no una dada nova: no aporta xifres que demostrin que el seu missatge ha estat efectivament equilibrat, ni proposa canvis normatius concrets més enllà de reclamar que els governs puguin aturar desplegaments insegurs. I la mateixa enquesta que cita el debat el situa a ell -amb un 76% de desconfiança entre els joves enquestats- pràcticament al mateix nivell que la resta de directius del sector, cosa que qüestiona que el seu to particular expliqui per si sol el sentiment general.