Amazon, Alphabet, Meta i Oracle porten mesos advertint que la cursa de la intel·ligència artificial els obligarà a «cremar diners» en els propers trimestres, un gir per a empreses que fins ara generaven grans excedents de caixa. Alphabet, la matriu de Google, va confirmar-ho fa uns dies: al segon trimestre del 2026 va registrar per primer cop un flux de caixa lliure negatiu.
Per cobrir aquest forat, Alphabet ha sortit dijous 6 d'agost al mercat de bons dels Estats Units amb una emissió en fins a deu trams, amb venciments d'entre 2 i 40 anys, per captar entre 20.000 i 25.000 milions de dòlars. La demanda ha arribat als 115.000 milions de dòlars, la tercera més gran de l'any en deute lligat a IA, només per darrere d'Oracle (129.000 milions al febrer) i Amazon (126.000 milions al març). Les quatre grans tecnològiques han emès ja uns 194.000 milions de dòlars en bons fins al juliol de 2026, un 79% més que en el mateix període del 2025; Alphabet, a més, ja havia captat gairebé 85.000 milions de dòlars mitjançant una emissió d'accions el juny passat.
La xifra confirma un canvi de fons en com les grans tecnològiques financen la infraestructura d'IA: cada cop menys amb caixa pròpia i cada cop més amb deute, malgrat que fins fa poc eren empreses gairebé sense passiu financer rellevant. La mida de la demanda —gairebé cinc vegades l'import ofert— suggereix que els inversors encara confien que aquesta despesa es traduirà en ingressos futurs, tot i que Alphabet ja ha revisat a l'alça la seva previsió de capex anual per segon cop enguany.
Alphabet no ha confirmat encara el preu final ni el repartiment exacte de la inversió entre trams, i tampoc ha detallat a quins projectes concrets es destinaran els diners captats. La comparació amb les emissions d'altres tecnològiques com Meta continua pendent de conèixer-se en detall.